SIRENA

159 7 2
                                    

En els esculls, tota asseguda,

la fantàstica criatura,

la seva mirada perduda

fixa en la llunyana figura.


Cabellera daurada d'una

sirena de pell blanca i fina,

cua de peix de color pruna,

veu dolça que mai desafina.


La calma regnava en les aigües,

fins que arribà el vaixell de vela,

mariners drets sobre les algues,

encantats per la cantilena.


Ara, vaixell de paper sota

el cant de la nimfa marina.

Ara, esclaus de la mort dessota

l'encant de la bella ondina.


Després dels crits, ve el gran silenci

trencat pel vent i les onades,

que el vaixell de vela comenci

a enfonsar-se en aigües malvades.


PETITS RELATSWhere stories live. Discover now