L'infern on ens cremem nosaltres dues

III. Alba

Son les vuit del damatí, i la professora de física i química ens ha començat a preguntar quines valències tenen els elements. Les úniques que hem respós a totes les preguntes que ens ha fet hem sigut la Mireia Planes i jo. Tots els altres no has sabut que dir o se l'han quedat mirant amb cara de "son les vuit del matí i no recordo ni el meu nom".
Quan ha arribat l'hora del pati (que en ralitat és mitja hora), ens hem posat tota la colla junts en una de les taules per repassar per l'exàmen de matemàtiques que tindriem el dilluns.
- Tranquils nois, és fàcil, i a més tenim avui, el cap de setmana i el dilluns per estudiar -va dit la Mireia amb to esperançador
- Per a tu i per a l'Alba és facil, perquè sou les llestes de casa vostra, però jo no ho soc... -va dir en Jordi- l'únic que tinc són diners! - i tots vam esclatar a riures.
- Ei! Que us deixeu a en Joan en el vostre club de inteligents! -va dir la Maite, i agafant-lo per sorpresa va pasar un braç per les seves espatlles, cosa que va fer que es posés vermell.
Bé, molt vermell no es podia posar, ja que tenia la pell bruna, i era difícil saber si s'havia posat o no vermell.
Em vaig parar a pensar en lo malamnt qe ho va passar en Joan a primària. Era un nen nou, i pel color de la pell i el seu cognom (Carbó), tenien al nen que no volia tornar a l'escola pel que li deien alguns nens... Tots en el grup havien passat moments així, i aixó era el que ens unia. A en Jordi el deixaven de banda, perquè portava bambes de marca, en comptes de unes del Decathlon barates... A la Mireia i a la Clara pel sol fet de ser cosines i no voler separar-se l'una de l'altre. A la Maite la deixaben de banda i no la volien perquè deien que tenia masses germans, i que la seva família era molt gran, i deien que no era normal. Ja em diràs tu, ells son quatre germans, i els nens s'escandalitxaven per això. I a mi, em van fer la creu unes nenes a les que creia les meves amigues al descobrir que a mi m'agradaven les noies. Em van humillar dasnt de tota la classe, i fins i tot alguns professors em van dir qe no ho havia d'haver explicat i que allò era una fase...
Una sacsejada em va treure dels meus pensaments.
- Hola? Alba estas morta? T'hem de fer el funeral de princeseta com la Blancaneus?
- Perdó, estava distreta.
- Et preguntava si volies fer el treball de socials amb mi. El de l'alta edat mitjana. Aquell dels reis, els paios aquells amb el ferro que es posava...
- Maite, prou. M'ha quedat clar de que va el treball. I si em sembla bé fer-lo amb tu.
Va sonar el timbre, i vam marxar cap a classe, ja que ens tocava català i la professora era molt puntual.

*******
Es podria dir que la Mireia i tu sou bessones BertaSagrera
T'estimo 😍😍