L'infern on ens cremem nosaltres dues

VI. Maite

Vaig sortir corrents de casa de l'Alba, sense donar-li temps a reaccionar. Cal dir qe allò havia estat extrany per a mi fins i tot. Però lo més extrany va ser la seva reacció.
Es va posar vermella, però no em va aguantar la mirada. Però que m'estava plantejant?!? Que 'suposadament' m'havia tornat lesbiana i 'suposadament' m'estava enamorant de l'Alba? Bufff... Quines bajanades que se'm passen pel cap. A mi m'agraden els nois. Vejam, des de sempre m'han agradat. I potser m'he fet algun petó amb una cosina, però a mi m'agradaven els nois. Era hetero. O no? Havia de parlar seriosament amb la meva millor amiga i demanar-li consell. Havia de parlar amb la Mireia.

Al parc amb la Mireia.
- [...] i això és tot el que ha passat a casa seva -la Mireia em mirava amb cara de que no entenia res. Portava ja com vint minuts intentant explicant-li el que havia passat amb l'Alba, però la intel•ligència que tenia desapareixia quan li volies fer entendre una història real.
- Però a tu et van els tios, oi?
- No ho entens... M'agraden els nois, però, no se, amb ella he notat algo extrany... És com si...
- Vaja, que ets bi.
- Bi? Què és això?
- Bisexual, burra -va dir rient-se de la meva ignorància
- Sóc hetero 100%, no sé que vols dir amb això de 'bisexual'...
- Doncs que t'agrada la carn i el peix! -i em va passar un braç per l'esquena mentre ho asimilava. M'agradaven les nois tant com m'agradaven els nois?
- Si, ja se que potser penses que només et pot agradar una cosa o altra, però mira't als pansexuals... Ho accepten tot si s'estimen entre ells. I no et creguis a la gent que et digui que estas en una fase o confosa - segurament debia veure la meva cara de desconnectada, perquè va deixar de parlar. Només quinze segons, perquè desprès va continuar- Bé, potser ets hetero i sents algo especial per l'Alba. El que vull dir és que no cal que et moli ni res, només...
- El que vols fer és callar-te. El que ha passat amb l'Alba no és res. Me n'he d'anar. Serà millor que no diguis res a ningú. No de moment, Mireia.

Em vaig posar els auriculars i la música va començar a sonar. París. De 'The Chainsmokers. La cançó de la Mireia i jo. No l'haviem cantada vegades...

We were staying in Paris
To get away from your parents
And I thought, "Wow
If I could take this in a shot right now
I don't think that we could work this out"
Out on the terrace
I don't know if it's fair but I thought "How
Could I let you fall by yourself
While I'm wasted with someone else"

If we go down then we go down together

They'll say you could do anything

They'll say that I was clever

If we go down then we go down together

We'll get away with everything

Let's show them we are better

Let's show them we are better

Let's show them we are better

-----------
Holaaa! Us va agradant? Ai la Maite, que no sap que vol...
Noia, la nostra cançó BertaSagrera