De ben segur heu escoltat algun cas de violació, o fins i tot, i em dol, us ha arribat a vosaltres mateixos. Però avui, més que de la violació, vinc a parlar dels papers de cadascú.
La víctima: patiment, dolor, por, ràbia... Però sobretot por. Por a dir alguna cosa. A explicar-ho. A rebre altra vegada. I moltes vegades calla, calla i calla... Fins que un dia perd els papers, i potser ja és massa tard, o no s'hi pot fer res... Perquè per molt prestigi, importància, que tingui l'assatjador, o diguem-ho clar, violador; ningú té dret a fer una cosa així, a trencar i ferir algú per dins (i per fora) d'aquesta manera i quedar-se tan ample. Ha de rebre unes conseqüències, i no parlo de conseqüències físiques, no val fer 'ojo por ojo', perquè estaríem comportant-nos igual. Per això, s'ha de perdre aquesta por que domina a la víctima i plantar cara, dir-ho, denunciar-ho, sobretot, no quedar-se callat/callada.
L'assetjador/a, ets una persona dèbil, sense educació (per molt que ho pugui semblar), sense sentiments, sense respecte, ets despreciable. En aquesta societat que ensenya a les víctimes a defensar-se i no als violadors a no violar... Us mereixeu coneixements, us mereixeu sentir el que passa la víctima, però ja que probablement serà impossible, vull justícia. I més, quan us feu els innocents, o canvieu els papers, els rols, i culpeu a la víctima del vostre assatjament. No sabeu pel que arriba a passar, el que arriba a patir, i probablement mai arribareu a saber-ho, ja que vivim en aquesta societat on la justícia de poc serveix.
Però tots hem de donar suport a les víctimes, i ensenyar als assatjadors; i si no ho fa la llei, o hem de fer nosaltres, i repeteixo, suport moral, ensenyar pacíficament, que vegin com s'han de fer les coses.
YOU ARE READING
REBEL
Non-FictionConjunt de indignacions, reflexions, realitats i altres sorpreses, per apendre a indignar-se, a reflexionar i a valorar la realitat.
