Avui us vinc a parlar d'un tema molt interessant, del qual tots hauríem d'aprendre i reaccionar, fer alguna cosa al respecte: l'escalfament global.
Segons uns estudis, Europa s'està escalfant molt més ràpid que la resta del món. Però no només això, Espanya és un dels països més implicats i culpables d'aquest escalfament. Tota la zona mediterrània rebrà un augment de temperatures brutal, juntament amb sequeres, inundacions, incendis i cultius perduts. Creieu que és una broma? Que no veurem les conseqüències fins molt més tard de la nostra mort? Doncs... Pareu atenció, perquè ara ve lo bo.
El passat 13 de juliol, a Còrdova, no massa lluny d'aquí, es van registrar les temperatures més altes de la història.
Tots estem acostumats que faci caloret per aquí: la platgeta, el mar... Donem per suposat que aquesta calor a la península Ibèrica és normal. Sí, en part és veritat, estem al mig de dos corrents: les gèlides procedents de l'Antàrtic, i les caloroses i seques que vénen de l'Àfrica i del desert. Però cada vegada, de mica en mica, i aquest any precisament n'hem estat més conscients que mai, les temperatures varien i augmenten d'un any respecte a l'anterior. Mig grau, un... I a poc a poc ens anem acostant a les que series temperatures pròpies del desert.
Enguany, ja s'han cremat més de 15.000 hectàrees a Espanya, quasi totes d'una reserva natural, considerada Patrimoni de la Humanitat.
El Govern és ben conscient d'aquestes dades. Però prefereix invertir milions de diners en ajudar als afectats, noves fonts d'aigua pels agricultors i les seves terres devastades. També gasta milions en subvencionar les indústries que n'acceleren el procés, en lloc d'actuar sobre les seves causes o generar economies que ajudin a frenar el deteriorament mediambiental que produeix aquests incendis.
Com a resultat, Espanya va ser el país de la Unió Europea on més van pujar les emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2015 i una de les més amonestades per l'executiu comunitari per la seva una mala gestió de recursos. Mentrestant, les temperatures pugen i els incendis es multipliquen. Són els símptomes i les conseqüències de la seva irresponsable contribució a la catàstrofe imminent que espera a tot el planeta, però que no tots els països estan tractant de gestionar per igual. Hi ha diversos escenaris i tots són apocalíptics.
Parlem de supervivència. L'ésser humà és capaç de suportar temperatures màximes d'uns 37 graus, una mica més, o una mica menys. Quan se superen aquestes temperatures, té el risc de patir una insolació o deshidratació. Estar exposat a aquestes temperatures ja ha causat més de 100.000 persones durant els últims 20 anys. Encara no us ho creieu?
Segons diversos estudis un 30% de la població s'exposa a aquestes temperatures tan elevades una mitjana de 20 dies a l'any. Però això no és tot, si seguim així, cap a l'any 2100, un 84% de la població hi serà exposat, i no tots podran sobreviure a tal exposició.
Si parlem de l'aigua, les sequeres d'aquest any s'han emportat vora un 40% dels cultius. Sí, el nostre menjar. Un 40% menys. Prenguem-ne consciència.
Com a conclusió. Estarem tots fets una merda, en un món podrit i destruït en menys del que ens pensem. De veritat volem això, d'una terra que ens ho ha donat TOT? Jo m'ho començaria a replantejar... Què puc fer jo per reduir el cop del canvi climàtic? Quins gasos puc reduir? Residus? Cotxe? No sé, pensem-ho tot...
Doneu propostes als comentaris! Us llegeixo!
Si voleu consell o què pots fer tu per millorar el món, el següent escrit anirà ple de consells. Només cal demanar-ho!
Espero que us hagi agradat! Fins aviat!
YOU ARE READING
REBEL
Non-FictionConjunt de indignacions, reflexions, realitats i altres sorpreses, per apendre a indignar-se, a reflexionar i a valorar la realitat.