Nois, m'agradaria que espaviléssiu, molt. Moltíssim. Perquè cada vegada que algú del vostre gènere viola, maltracta, agredeix a alguna dona, us enfadeu amb el costat equivocat, intentant demostrar que no sou tots així, posant-vos en contra de qui denuncia que existeix el que sí que és així. En lloc d'enfadar-vos amb el qui ha comès el crim.
Us necessitem per aturar això.
Necessitem que quan un amic vostre faci un acudit sobre com follar-se a una noia quan va mig cega, li feu veure que s'equivoca, que no ha de jugar amb aquestes coses.
Necessitem que quan un amic vostre cridi alguna cosa obscena a una tia pel carrer, li digueu que no té ni puta gràcia.
Necessitem que quan sapigueu que algun conegut li trenca la cara a la seva parella, el condemneu.
Necessitem que quan veieu al vostre amic col·locat assetjant a alguna noia, li crideu l'atenció.
Necessitem que quan algú del vostre entorn tracta a les dones com a objectes, li feu un toc d'atenció.
Necessitem que ens ajudeu a fer que se'ns tracti com a persones.
Perquè si calleu, potser el vostre amic pensi que us sembla bé. Perquè això només es para cridant ben fort. Des de totes bandes.
Paula Marín (traduït)
YOU ARE READING
REBEL
Non-FictionConjunt de indignacions, reflexions, realitats i altres sorpreses, per apendre a indignar-se, a reflexionar i a valorar la realitat.
