REBEL

Indignació educació

Avui no tinc pensat posar-me poètica a l'hora d'escriure, crec que només endolceix les coses, en lloc de mostrar-nos la crua (i tan real) veritat.

L'eduació. Els milers i milions de joves, nens, i de nens no tan joves que s'estan educant, informant i qualificant avui en dia. Per a què? Per aconseguir un futur, una feina, un salari, una bona vida. De veritat, seguiu creient això? Amb els percentatges tan elevadíssims que hi ha d'atur de la gent jove, si us plau, que acabrem tots treballant a un McDonalds, fins i tot els millors de la classe. I sí, tots sabem també que els únics que aconseguiran feina seran probablement aquells que tinguin un privilegi, entraran per qui coneixen, no per qui són. 

I aquesta 'educació' ens ensenya a tots a ser iguals, a no tenir idees pròpies, a pensar tots el mateix; ens oprimeix, no ens deixa ser lliures, per molt que ens ho facin creure. I si no fem alguna cosa per aconseguir sortir d'aquesta monotonia, acabarem tots sent rèpliques, actuant i pensant tots de la mateixa manera, i poc a poc, sense opinions ni sentiments, acabarem sent els seus treballadors, servents i conillets d'indies.