De l'amistat a l'amor

Capitol III

Amb el tràfic que hi havia hauria tardat mitja hora per travessar la ciutat, i la feina començava en menys de 35 minuts. Per una vegada hauria fet tard.

Actualment ja era un any que la Chiara col·laborava amb Càritas, al menjador dels pobres, i era una cosa que li agradava molt. Feia voluntariat allí, unes 3 vegades a la setmana, i a més dos Dimecres al mes també col·laborava a una associació per l'ajuda dels discapacitats. 

Per ella mateixa, no tenia molt de temps, però es sentia bé amb ella mateixa.

Va agafar les claus del cotxe, va despedir-se del seu Labrador blanc amb ulls marrons, i va sortir amb pressa, oblidant-se d'arreglar-se els cabells i deixant la casa a mig arreglar.

Pensava que no arribaria, que no trobaria aparcament, i per ordenar-s'ho tot amb només 25 minuts.

Estava posant la bossa al armari, quan va sentir que sonava el telèfon.

Però era tard,va pensar que ja li tornaria la trucada després, sigui qui sigui.

L'edifici de Càritas era molt gran, i estava compost de varis sectors: hi havia una secretaria,dos oficines,un rebost enorme i un no tant gran, una sala frigorífica, una cuina, dos banys per els voluntaris i dos pels convidats, una sala de rentat, i el menjador on eren servits més de 150 sopars.

Va entrar a la cuina i va saludar a tots: Laura,Susana,Pep,Júlia i tots els altres. Estaven casi al complet! I era magnífic, perquè poques vegades es trobaven tots junts, entre qui tenia que estudiar,treballar o altres coses.

No va tenir temps de saludar a tots els convidats (casi tots sense teulada), va començar a entrar, així que va sortir de la sala per fer una xerradeta amb tots, com sempre.

Al cap d'una hora i mitja, els convidats se'n estaven anant, per això van començar les neteges de la tarda.

-"Oh com sempre quan hi ha que netejar tenen que marxar tots! Com és possible?"- Va dir més a sí mateixa que a Julia, l'única que es va quedar per fregar el terra.

Els esperava almenys una hora més de feina, per anar bé.

Finalment ,tres quarts d'hora després arriba l'hora de tancar les llums i les portes. Va llençar l'últim sac de brossa, i es va dirigir vers el carrer principal.

-"Chiara espera! Atura't"

Es va girar ràpidament, és com un somni mira'l, allí estava l'Oriol, extremadament guapíssim,que venia corrents cap a ella.

-"Ei! Que hi fas aquí?" li va preguntar mirant-lo als ulls.

-" No t'ha trucat l'Anna? Em va dir que t'hauria avisat!"

-" Avisada de que?"

-"Del fet que jo t'hauria portat el teu fàrmac, ja que visc aquí davant, i ella m'ha dit que feies voluntariat aquí!", es va apropar encara més a ella, i li va donar l’ inhalador que li havia caigut a la festa: "Mira! Espero que no l’hagués necessitat, però quan estava parlant amb l'Anna, va sortir el tema de l'asma, i hem vaig oferir per portar-te'l! Així hagués tingut una idea per veure't!"

La Chiara es quedar callada, i es va posar molt vermella.

-"Vinga Chiara! Digues alguna cosa! No et facis la vergonyosa per una vegada!" va pensar ella.

-" Mmm..Gràcies! -va agafar l’ inhalador i el va posar a la bossa.

 -"De res! Que faràs ara? Necessites un passeig?"

"Oh déu meu" , va pensar.

-"No tranquil, tinc el cotxe, però si vols em pots acompanyar al aparcament!"

 -"I tant Ventafocs! La carbassa l'espera!"

Ella no podria fer menys que posar-se a riure: " Encara amb aquesta historieta?"

Començava a agradar-li aquest nom.

-"Clar que si estimada! No seràs rossa però el caràcter el tens tot!"

-"Intentes insinuar que pareixo una tonta? Gràcies per la consideració.."

Es va girar i es va encaminar en sentit contrari.

-"Però que dius! Espera! No ho he pensat mai, ni he dit això! Només volia dir-te les coses que he sentit sobre tu, ets molt dolça i generosa, sempre preparada per ajudar a tots! Ventafocs era això a més de serventa,pobra..O al menys la àvia me la descrivia així."

Ell va somriure i la va abraçar. Però ella ràpidament es va apartar.

No volia que la toqués, no el coneixia. Ell segur que se'n va adonar perquè va apartar la mà ràpidament i es va allunyar una mica.

La Chiara es va sentir malament, però no suportava el contacte físic inesperat i amb gent desconeguda.

Va intentar no insistir-hi i li va preguntar una mica sobre ell.

Que hi feia aquí,com havia conegut a l'Anna,etc.

Es va enterar de que tenia 24 anys, i que estava fent l'últim any d'un màster en Enginyeria, a vegades era model, li encantava jugar a bàsquet, i tenia un gos com el meu que es deia Panxi.

La cosa que va trobar més estrany va ser que havien anat al mateix institut, i ella era 3 anys més petita que ell. Hauria volgut trobar-se amb ell almenys pels passadissos, o a classe de l'Anna,però res. No se'n recordava d'ell.

De seguida, li va preguntar sobre ella, i mentrestant li explicava com li anava la universitat que anava, la d'Economia, van arribar al cotxe.

-"Gràcies per haver-me portat l’ inhalador i per la xerrada! Has estat molt simpàtic amb mi, i un verdader cavaller, per haver-me acompanyat fins el cotxe!"

-" Faltaria més princesa! Em dones el teu número? Així la pròxima vegada no m'esperaré 3 hores fora, esperant que tu surtis!" Li va dir somrient.

-" Mmm... No sé.. potser si.. però la tentació de deixar-te esperant és més forta, recordes quan vas marxar amb el meu telèfon..?"  Va dir deixant-lo amb la boca oberta.

Li va tancar la boca amb una mà, va entrar al cotxe, i li va enviar un petó.

Va pujar a la moto, i va marxar.

L'ultima cosa que va veure la Chiara va ser els llavis de l'Oriol que deia amb un somriure ''Aquesta me la pagaràs''.