De l'amistat a l'amor

Capitol VIII

Al cotxe, a més de la música que sonava, hi havia silenci. No un d'aquells silencis pesants i incòmodes, sinó un d’aquells moments on dues persones no senten la necessitat de dir-se res, estan bé i prou.

Després d'un quart d'hora de trajecte cap a casa de l'Oriol, van arribar, van entrar al garatge, l'Oriol va aparcar, i van sortir del cotxe. Van agafar l'ascensor, que els va portar a l'ultima planta, es van quedar mirant-se fixament uns quants segons, després, ell va agafar les claus i va obrir la porta.

Allò que va veure la Chiara quan va entrar la va sorprendre molt. No s'havia imaginat el seu apartament així. Hi havia un llarg passadís, que portava fins una gran sala d'estar, hi havia sofàs que formaven una U, i al centre hi havia la televisió. La cuina i el menjador estaven a la dreta i hi havia una gran taula de vidre.

A les parets, el disseny era modern i de bon gust, amb diferents tonalitats de blanc i gris, mentre que al terra hi havia un parquet d'un color marró delicat.

Però allò que la va sorprendre més va ser la enorme finestra que donava al pati, des del qual es veia tota Barcelona. Simplement meravellós!

La Chiara es va despertar d'aquell somni tant meravellós i li va dir:

- Enhorabona! Tens una casa realment magnifica! M'has deixat sense paraules!"

- Gràcies Chiara, m'alegra saber que t'agrada... He estat dos anys, però finalment l'he decorat com la volia.

- Ah! L'has decorat tu?

- Sí, ho he triat tot jo, des del pis fins als mobles, i fins i tot el color de les parets.

- Així també et felicito pel bon gust... - va dir la Chiara somrient-li de cor. Després li va preguntar on podia deixar les flors, ja que encara no s'havia separat d'elles.

- Vine, dóna-me-les. - va dir dirigint-se cap a la cuina per agafar un gerro de vidre. El va emplenar d'aigua i la Chiara les va posar dintre.

Ella el va sentir sospirar al moment que es va apropar a ell i va veure que encara somreia. La Chiara es va apartar i es va dirigir cap a la finestra. L'Oriol se li va apropar i li va dir:

- Si vols, fins que acabi de cuinar, pots anar a donar un cop d'ull per la casa, i si t'apeteix sortir al pati...

I, dient això, l'Oriol es va dirigir cap a la cuina,  apujant-se encara més les mànigues de la camisa i llevant-se les sabates, com feia sempre la Chiara. A ella li encantava estar descalça, les sabates no estaven fetes per ella.

La Chiara es va dirigir cap a la finestra, la va obrir i va decidir sortir a l'aire fresc. Es va donar compte que el pati també estava perfectament decorat, fins al més mínim detall. Hi havia una taula rodona de fusta amb quatre cadires i, allí al costat, hi havia gandules i una petita tauleta rectangular.

Després, una altra cosa que li va cridar l'atenció va ser que tenia una cistella amb dos o tres pilotes abandonades pel terra. Era un lloc molt maco i còmode. Va veure que també tenia un gos, perquè li va venir de cara molt ràpid, se li va llençar al damunt i li va fer una bona benvinguda llepant-li tota la cara.

La Chiara va començar a riure com una boja, acariciant aquell gos d'un color marró molt bonic i brillant, quan de cop i volta, va vindre l'Oriol i li va dir:

- Perdona, ho sento! Quan hem entrat Bombó estava dins de la meva habitació, perquè com sempre s'ha quedat darrere de la porta, i quan l'he obert ha vingut aquí! - va dir l'Oriol molt avergonyit. - Ho sento de veritat! - va continuar dient.

La Chiara, però, no podia parar de riure. Li encantava aquella part dels gossos i quan trobava algun gos que volia jugar es tornava boja. Així que li va dir: