De l'amistat a l'amor

Capitol IX

" Sort que avui és Dissabte" va dir la Chiara donant voltes al llit, després que la seva mare li hagués comunicat que eren les dos del migdia.

" No no no! Avui tinc moltes coses a fer! He d’ajudar a la Verònica en l'organització del bateig del Miquel i comprar-me un vestit adequat per l'ocasió! Perquè no ha sonat el despertador?!"

Es va aixecar ràpidament del llit, va dutxar-se tan ràpid com va poder i va anar a punxar a la seva àvia.

Una vegada allà va saludar als seus avis i després d'haver reomplert el dipòsit, es va dirigir cap a la seva segona casa: la casa de la Veronica.

Vivia a prop de Càritas, a uns 15 minuts d'ella i habitualment s'aturava a sopar allà després de fer el voluntariat; a un apartament amb els seus pares, Cintia i la seva parella.

Va tardar uns 20 minuts a arribar i la majoria de minuts van ser per trobar aparcament. Va trucar al timbre, i va anar directament cap a ella per ajudar-la amb el gos i el cotxet del nen.

Qui les veia sempre se'n reia: dos noies, amb una nena de 5 mesos i dos gossos de talla gran, que les feien morir.

La Chiara va pensar que avui per sort Cristian, la parella de la Veronica, estava a casa i per això li van poder deixar els gossos.

Van carregar a la nena al cotxet i van anar cap al centre comercial.

Al cotxe tot eren rialles, una mica de música a elles ja les feia tornar boges.

Van aparcar al mateix lloc de sempre i van entrar a la botiga dels regals de bateig. Cada botiga que entraven els semblava més bonica que les altres. La Chiara no sabia que estaven fent, ja que la Veronica ja sabia el que volia.

Es van parar a la botiga de joguines per nadons, i mentre la Chiara sortia de la botiga amb la nena, la Veronica va sortir a fumar-se un cigarret, cosa que la Chiara odiava que fes.

Mentrestant ella va passejar una estona, va baixar a la planta baixa i va trobar a l'Oriol molt enfadat.

" M'has de dir alguna cosa?" Li va preguntar l'Oriol mirant a la nena que ella tenia en braços.

" Ella es la Michelle, la filla de la meva millor amiga. Tot aquí." 

"Ah.. I perquè desprès d'aquell missatge d'ahir a la nit no m'has contestat més? He dit una altra vegada alguna cosa que no t'ha agradat? No ho entenc.."

" Però que dius?" Clar que no! Només que m'he despertat tardíssim i m'he degut descuidar el telèfon a casa! Sóc una mica despistada, perdona'm!"

" Així.. tot bé ahir a la nit? Tinc l'esperança de poder tornar a sortir amb tu?" li va preguntar somrient.

" Clar que pots sortir amb ella! Però abans has de superar el meu test!" va dir rient la Veronica, que s'havia posat darrere de la Chiara:" Encantada, sóc la Veronica."

" Encantat, jo sóc l'Oriol..I digue’m...

De quin test estàs parlant?"

" Encara m'ho he de pensar, però primer de tot, t'han d'agradar els gossos, els nadons i has d’odiar les infidelitats! Sinó no hauràs superat la prova!"

" Tata.. no importa va..deixa-ho córrer.." va dir la Chiara intentant interrompre-la.

" No tranquil·la, és normal que et defensi. De totes formes, tinc sort, perquè m'encanten els gossos i els nadons i com no m'han estat fidel algunes vegades, jo no seria mai infidel!" va dir tot segur.

La Chiara no sabia que dir. Però la Veronica va ser més ràpida que ella:" Perfecte així doncs, almenys una altra sortida et serà concedida. Ara perdona’ns, però la Chiara i jo tenim que fer les nostres coses, i a més pel que he sentit ahir a la nit ja vas estar amb ella." I dient això, la va agafar del braç i la va portar cap a la botiga que li havia agradat.

Ella va somriure una última vegada a l'Oriol i amb els llavis li va dir: " Perdona, després parlem!".

Va pensar: " Com no l'he d'estimar?"

A continuació, la va seguir cap a la botiga i al cap de mitja hora van acabar de fer les compres.

Era hora del vestit, però abans havia de portar a la seva gossa a casa i a buscar el seu telèfon.

Quan va arribar a casa, va trobar una nota damunt la taula que deia que els seus pares havien sortit i que no anirien a dormir a casa.

" Quina novetat!" va pensar la Chiara.

Es va dirigir cap a la seva habitació i va agafar el seu telèfon. Va veure que hi havia tres missatges de l'Oriol. Un de bona nit, un del bon dia i l'altre que li preguntava que faria durant el migdia.

Va decidir fer una bogeria, li va trucar per preguntar-li si volia acompanyar-la a triar el vestit per la cerimònia, encara que ara ja seria tard i potser ell ja estava ocupat. I també per si volia venir a sopar a casa seva, ja que avui s'havia quedat sola com sempre.

Ell li va dir que havia de fer dos coses, però que si s'esperava mitja hora aniria.

Així que la Chiara va pensar: " Tornem a estar com la nit passada, molt nerviosa per a que ell vingui, encara que aquesta vegada només es tracta d'anar a passejar per botigues i de fer un sopar improvisat.”