De l'amistat a l'amor

Capitol VII

Bé si, després de 3 dies de peticions continues, fins i tot el seu Ferrari trobava a faltar la presencia de l'Oriol.

D'altra banda, no es que la Chiara tingués moltes ganes de fer-se la difícil. Només volia fer-lo esperar un poc, i encara que fos per poc, va ser capaç.

Aquell noi era bastant interessant, de fet, la Chiara va ser capaç de entendre unes quantes coses pel seu propi compte: a la seva família, es sentia com un peix fora de l'aigua com ella, però per desgràcia ell no tenia la sort de tenir uns avis tant formidables com els que ella tenia; a vegades feia de model, no perquè li agradava sinó perquè volia una mica d'independència dels seus pares, que volien que el seu propi fill es pagues els estudis d'alguna manera, treballant.

El bàsquet era la seva vida, i tenia molts d'amics, encara que aquells dels quals tenia més amistat vivien a Girona, i els 5 feien de models també.

A més casa seva estava una mica apartada del mar: vivint al centre, amb els seus germans, usaven la seva casa com punt de suport, sense mai demanar-los permís; cosa que en fet li sabia greu.

Per la part de la Chiara, li havia explicat una part de la seva vida. Les coses que per ella eren essencials, com els avis, l’ universitat, els amics i el voluntariat. Però també estaven els punts més freds, com l'amor per les compres, sortir sempre per sopars o festes, i l'agafar el cotxe per anar a la platja i mullar-se els peus i tocar la sorra.

Era estrany com s'havia sentit amb ell, s'havia sentit a gust, còmoda, tranquil·la.. Però ella pensava: '' Com seria la nostra relació sense una pantalla que ens divideixi. Quan s'enviaven missatges, o es trucaven, el temps pareixia passar massa ràpid.

A la Chiara li agradava molt el fet de que sigues un noi esportiu, que li agradessin els gossos, i tingués tants germans, en particular una germana més petita. Li encantaven els nens petits.

Va para de fer-se fantasies i es va dir a ella mateixa: ''si hagués deixat que ell hem portes a casa, no hagués sortit mai més, hem coneixia bé, per tant, l'endemà, m’hagués despertat aviat i hauria reprès la meva rutina quotidiana.

Va passar la resta del dia llimpiant, i li va escriure a Oriol, dient-li que ja es sentia millor, i que el pròxim dia ja estaria disponible.

Després de 5 minuts li va arribar la resposta del Oriol: " Bé, això vol dir que demà a la tarda seràs meva! :) "

" Tranquil·litat,tranquil·litat! No exageréssim :) penso que et podré concedir la meva presència per la tarda! Si no faig tard..!"

"Tranquil·la Ventafocs! A mitja nit a casa!",  tant aviat li va contestar, li va arribar un altre missatge:".. i si no tens por de que et segresti, pots venir a sopar a casa meva, aixi et sorprendre amb el meu do culinari, i no fer-te agafar fred!".

La Chiara s'ho va pensar una estona. D'una part tenia ganes d'anar-hi, però per l'altra part tenia por, perquè potser s'acabaria la tarda d'una manera en particular, que ella no volia.

" D'acord.. Es pot fer.. Crec!"

"Sense cap crec... Ho entenc per un si! I si m'ho concedeixes, et passo a buscar.. Només m'has de donar la direcció!"

 Li ho va donar i van quedar per l'endemà a la tarda: Vindria a buscar-la a les 20:00, així li donava temps de tornar a casa després de l’ universitat, i preparar-se.

El dia següent , la Chiara es va despertar carregada d'energies, va anar a casa de la seva àvia a punxar-la, li va anar a fer la compra, i va tornar a casa per canviar-se i anar a classe.

El dia li va passar molt lent, ja que estava molt impacient, l’única cosa que li preocupava era com aniria vestida.

" Com em puc vestir a una primera cita? Deu meu l'ultima cita que vaig tenir va ser fa 6 anys" va pensar.

Va tornar a casa, és va dutxar, va dedicar mitja hora a posar-me cremes, i l'altra mitja hora a planxar-se el pel.

Va dirigir-se cap a l'habitació, havia arribat el moment de triar.

Va mirar tots els vestits que tenia dins d'aquell grandiós armari, però finalment va optar per uns texans obscurs, una brusa de llana, i unes ballarines blanques.

Es va mirar al mirall, i es va agradar a ella mateixa. Simple però elegant. Va agafar la bossa de mà, i ja estava preparada, amb 20 minuts de sobra.

Va pensar de enviar-li un missatge, per si estava prop.

"Ei..Estrany però cert, ja estic llesta si vols :) "

Va esperar 5 minuts, després li va arribar un missatge que simplement deia: " Baixa,estic baix :) "

Es va acomiadar de l'Ainhoa i del seu germà, ja que els seus pares encara no havien tornat, i va baixar les escales. Quan va obrir la porta es va quedar fascinada.

Allí estava l'Oriol recolzat al seu BMW negre, amb una camisa blanca, uns pantalons verds militars, i amb un ram de gira-sols a la mà.

"Com ho sap que m'encanten els gira-sols i odio les roses? li ho haurà dit l'Anna potser? Boh.." va pensar somrient.

La Chiara es va quedar callada, somrient i tota roja. L'Oriol es va quedar en silenci mirant-la. Es va apropar a ella i li va donar el ram.

Fins que va trencar el silenci dient: " Hem quedaria mirant-te fins i tot una hora princesa, però t'he promès que no faria tard, així que tenim que marxar. Vine! "

La va agafar de la mà, i li va obrir la porta del cotxe. A la Chiara aquell gest la va sorprendre perquè cap noi li havia fet això.

Van pujar al cotxe, durant el trajecte la Chiara es va perdre en la musica, i l'olor de les flors. Després d'uns quants minuts va trencar aquell silenci amb un simple: "Gràcies", i l'Oriol va respondre: " No hi ha de que", somrient-li.