De l'amistat a l'amor

Capitol XI

Tan aviat van entrar, la gossa se li va tirar damunt escandalitzada, però es va adonar que la Chiara no va entrar sola, es va posar la cua entre les cames i va començar a lladrar.

 Era molt mona, mirava la Chiara i s'escandalitzava, el mirava a ell i lladrava. La Chiara es va girar per disculpar-se, però no el va veure, després es va adonar  que es va ajupir al nivell del gos, i l'estava acariciant.

La gossa el mirava, el va olorar, el va llepar i ja està. Ja havien fet amistat; i ara ja podien continuar.

La Chiara va pensar que era estrany que s'assemblés tant a ella. Era molt dolça i juganera, però quan es tractava que la toquessin, no podia ser, no ho volia. I ella no havia tingut cap episodi en particular. Era un misteri.

Després va deixar la bossa de mà al rebedor, i li va ensenyar casa seva. La Chiara vivia dalt d'un turó, la casa tenia dos pisos, amb un garatge a la planta de baix, i un petit jardí.

A la primera planta hi havia una sala d'estar, el menjador, la cuina, l'estudi del seu pare, un bany; mentre que a la segona planta, hi havia els dormitoris de la Chiara, del seu germà, i dels seus pares, cadascú amb el seu propi bany. I, finalment, la sala de la bugaderia. Vist que la seva mare no hi era, l'assistenta havia sigut capaç de netejar la casa, perquè quan hi era, regnava el caos.

" Fes com si fossis a casa teva!" però sobretot no facis moviments molt exagerats, perquè si no la gossa s'espanta!"

 Seguidament, la Chiara  li va fer una guia ràpida pel pis de baix, li va ensenyar el jardí, i el ''regne'' del seu pare: el garatge, el somni de cada home. De fet, a més de tenir el cotxe i la moto, tenia un petit gimnàs amb peses, dos bicicletes, una taula de windsurf, tres veles, una canoa...

 Va veure com l'Oriol es va aturar per veure una taula a la sala, on el seu pare tenia la seva col•lecció de ganivets, i li va dir: " Vine, t'ensenyaré la resta!"

I seguidament el va fer entrar al seu estudi, que semblava que fos una sala només per escoltar música, ja que prèviament havia estat insonoritzada, i hi havia una gran varietat de licors i armes, com arcs, fusells i pistoles. Tot el que ella odiava més.

" Ha de ser un gran home el teu pare! Segur que ningú el molesta!" va dir l'Oriol indicant els ganivets i les altres armes.

"Segur que no!" va dir ella.

Seguidament, es van dirigir cap a la cuina, ella va obrir la nevera i li va preguntar:" Mmm... Què t'agrada?"

" Menys col, bròquil i gambes, menjo de tot!"

" Això a mi també em fa fàstic, i per sort a la nevera no hi ha res d'això, però no crec que hi hagi gaire cosa més!" va dir desconsolada.

" Mira, a mi em va bé fins i tot un ou cru, però si vols demanem una pizza o alguna altra cosa!" va dir ell.

 " Home, segur que mai cap noia t'ha ofert un ou cru per sopar!  Però crec que la pizza és perfecta! Vaig a preguntar-li al meu germà si soparà amb nosaltres, o si surt!" li va respondre ella allunyant-se. Després va afegir:" Vens amb mi o m'esperes aquí?"

"T'espero va!" li va contestar.

Es va dirigir cap al passadís i va sortir a les escales.

Tenia el pressentiment que el Ricky no hi fos a casa, perquè si hi fos ja hauria sentit la música alta.

Va entrar a l'habitació del seu germà sense picar i no va veure a ningú, així que va pensar que potser estaria al seu bany: "Mira'l!" va dir.

" Ei germà, jo em demano una pizza per sopar, tu també en vols o surts?" li va preguntar.