S'esdevení un dia assolellat,
en ple mes d'abril,
amb d'orenetes el cant
embellint el matí.
I era clar que no;
que no podia escollir-ho.
Un dia vius feliç i mors.
Un dia estàs trist i mors.
Un dia vas a morir i vius.
Viure no és res més que no estar mort.
Podríem dir que viure és ser lliure.
Lliure de les cadenes del destí,
a les que et lligues amb cada pas.
Lliure d'aquell bonic matí,
quan et cregueren mort
i tan sols eres un sense vida.
I per la gent la mort és trista.
No pots viure més, ja que és mort,
experiències conjuntes.
No pots viure més, ja no hi és,
converses estúpides.
Però el mort no ha d'aguantar,
de forma esgotadora,
la resta de la gent; mort ho és ja.
I per fi, finalment,
pot ser lliure:
Lliure de les cadenes del destí,
ja que aquest no hi és.
Lliure de les preocupacions.
Lliure de les ansietats.
Lliure de moments feliços.
Lliure de moments tristos.
És lliure de tot, així és la mort;
la fi.
YOU ARE READING
Poesies de psicòpates
PoetryA vegades pensem que les coses segueixen un camí prefixat, l'anomenem destí. El destí m'ha dut a escriure això. Espero deleitar-vos amb el do de la paraula. Així que, amb el vostre permís, neix poesies (nom provisonal). Obre la porta i llegeix.
