Un viatge inesperat (Català)

Capítol 2: El desastre

Ens enfonsàvem, el soroll que m'havia despertat era el so del vaixell en trencar-se, no sé amb què havíem xocat però havia de ser un objecte dur i gran per causar aquell forat. La mare em va agafar pel braç i em va portar cap a una de les barques d'emergència. No tothom havia estat tan afortunat d'arribar-me a una. Un senyor que estava a la barqueta va començar a remar, sense un rumb en concret. Jo estava mort de por i encara no entenia molt bé què acabava de passar, tot havia anat molt ràpid.

Quan ja feia una estona que el senyor remava, van decidir canviar-se amb un altre. Portàvem ja una bona estona remant, encara no sabíem on érem, però a la llunyania es veia la silueta d'una illa, vaig trigar a comentar-ho amb els altres perquè no sabia si era real o si començava a tenir al·lucinacions per culpa d'aquella calor tan intensa. Quan els ho vaig dir van anar directes cap a la silueta, ja que ells també la veien. Estava més lluny del que ens pensaven, però tot i així vam continuar rumb cap a aquella illa. Feia molta calor, no paràvem de suar, gairebé no teníem aigua i l'illa encara semblava allunya-se a cada cop de rem.

El viatge es va fer molt i molt llarg, però finalment vam arribar. Des de la costa no semblava que hi hagués ningú, però almenys allà tindríem menjar i amb una mica de sort trobaríem un riuet amb aigua. Estàvem allà, estirats a la platja a l'ombra d'una de les palmeres que hi havia per allà. Finalment, després de descansar una mica, van decidir intentar fer algun aixopluc per passar la nit i l'endemà pensar en quelcom. Uns quants del grup van agafar fulles, troncs i material que hi havia per allà, uns altres van anar a buscar alguna cosa per menjar i poder sobreviure com a mínim un o dos dies.

Una tarda, quan ja portàvem 3 dies en aquell indret, vaig anar a fer un volt per explorar una miqueta. No vaig trobar res interessant, algun caient d'aigua bastant impressionant amb una aigua força cristal·lina, ocells amb colors molt bonics i alguna que altra cosa més però ja està. En tornar es van complicar una mica les coses, ja que em va costar trobar el camí cap al campament aquell que havíem

muntat. Vaig aconseguir arribar-hi però em vaig esgarrifar a mesura que m'apropava, estava tot cremat i no hi havia ningú, estava jo sol envoltat d'aquell munt de cendres.

Vaig suposar que no estàvem sols, hi havia algú més a l'illa, potser una tribu que habités allà o un altre grup de nàufrags com nosaltres. Així que em vaig disposar a buscar-los per rescatar la resta de companys, si era possible. Vaig estar hores i hores buscant-los, fins que al final els vaig trobar lligats en una palmera tots junts, amb cordes que els hi limitaven gairebé tota la mobilitat quasi. La mare em feia senyals amb la cara i el cap però no entenia què significaven, jo m'anava acostant per deslligar-la fins que va fer un crit, de seguida van venir uns homes amb unes llances i vaig començar a córrer. Mentre corria entenia el perquè de les ganyotes de la mare. Quan els vaig deixar enrere em vaig amagar en una cova que hi havia, vaig passar una bona estona perquè amb la calor que feia estava esgotat, vaig decidir anar a rescatar a la mare per la nit, ja que aprofitant la foscor i la fresca, mentrestant, em vaig quedar a la cova perquè si estava la mar de bé. Quan ja era fosc vaig decidir anar al lloc on estava la mare i em vaig amagar entre els arbustos, vaig aprofitar que la tribu estava fent una festa per acostar-me i deslligar a la mare i els companys que també hi eren, vam marxar amb molt de silenci, vam tornar a on havíem deixat la barca i vàrem tornar a remar mar endins. Mentre érem a la barca la mare em va explicar el que havia passat. Estàvem a la barca allà tirats i molt cansats pel que acabava de passar quan de cop...