The Bae

Starbucks.

Ako yung tipo ng tao na hindi mahilig uminom ng kape pero gustong gusto ng amoy ng kape. Bakit? Simple lang, nag papalpitate ako. Pero maka amoy lang ako ng kape, narerelax ako. Ewan ko ba. I think something is wrong with my senses. 

Nandito na naman ako sa Starbucks, nag hahanap ng mauupuan since kaka-order ko lang. 4 days na akong pabalik balik dito sa branch ng Starbucks na ito and i can’t seem to know the reason why. Kasi dati para sa akin, pare pareho lang naman sila. But this branch seem to be different, it gives me the “AT HOME” feeling. 

Kakatapos lang ng training namin, super pagod and mukhang walang mauupuan. I am about to lose hope sa upuan kasi medyo full house ngayon. Thursday. Hmmn. No idea bakit puno.

Pero when I was about to turn around nakakita ako ng seat sa medyo sulok na part ng shop. Sakto kaalis lang nung guy. Pag kalapag ko nung bag ko sakto namang tinawag yung name ko para sa pag claim ng order ko.

Pabalik na ko ng upuan ng may masagi akong tao, buti hindi natapon yung dala ko. He said he was sorry and immediately went out of the shop. Mukhang nag mamadali, I shrugged me shoulders and went to my seat na.

Ngayon ko lang napansin na may naiwan yung guy na case sa table na inuupuan ko ngayon, wala namang ibang naka lagay kundi initials na “K.I.R”. Pinabayaan ko muna kasi baka balikan nung guy. I opened my laptop and started typing away my assignments. Graduate na ako and I have tons of workloads to do pa. I admit being part of the RP Team and being an office girl is a tough job but I ain’t complaining. This is my life.

I was in the middle of my work when I felt someone towering in front of me. And to my surprise it was one of the people whom I owe my life now. He was one of the reasons why I joined the RP Team, one of the reasons why I am the way I am now. The ONLY person whom I loved the most aside my family. 

“H-hey!” He said. 

“Oh, hi! I’m guessing this case is yours?” I asked him while lifting the case in front of me. 

“Ah. Y-yes. Thank you.” He uttered while getting the case from me.

“Kamusta ka na?” 

“I’m good, i guess. You? How’s basketball?”

“I’m fine, i guess. Uhmm. Basketball’s still basketball. The team is training for Seagames. How’s volleyball? I heard all teams will fly together next month.”

“Volleyball’s fine. Yeah, I heard so too. How’s Tita Mozzy? Dani and Thirds?”

“Hey. Uhm, do you mind if I sit here?” He said pointing to the empty seat in front of me.

“No. I don’t mind at all.” I said with my most beautiful smile. Oh God how I missed this man. 

Yeah, we had fallen apart. It was a mutual decision. We still love each other, but our schedules did not permit. After graduation, I had trainings for the RP Team and so does he. We individually had commitments which made it hard for us to see each other. Siguro talagang may mga ganon when it comes to love. Sabi nga, if you are meant to be, you’re meant to be. Babalik at babalik rin kayo sa isa’t isa, kung kayo talaga.

At hanggang ngayon, umaasa pa rin ako. Na sana kami pa rin nga para sa isa’t isa kasi hanggang ngayon wala pa rin talagang iba. 

“Ok naman sila. Eh sila Tita Bhaby?”

“Maayos naman. Namimiss na nga niya mga pagkain mo. Hahahaha.” Sinubukan kong mag joke to lighten up the mood.

“Haha. Sige sabihan mo dalaw ako minsan.... Uhm, Miks, ano, urgh... Nevermind na nga lang.” Sabi niya sabay kamot ng ulo.

“Sus! Nahiya ka pa. Ano ba yun?” Hay nako Kief, gustong gusto na talaga kitang i hug. 

“Ano kasi, nag iinvite si Mama, next week. Nuvali daw. Free ka ba?” He asked me habang palinga linga sa phone.

“Sige ba.” 

“Ano kasi Miks, may practice kami.”

“Uyy. Did I hold you back ba? Nako. Sorry. Sorry.”

“Wala yun,sus. Kaw pa ba? Pano? Text text na lang?”

“Sure” Tumayo siya, lumapit sa akin, and extended his hand. Kinuha ko, he pulled me up and hugged me. He whispered something, at kung hindi ako nagkakamali, ang sabi niya, “I miss you so much. B.”

“I missed you too.” Hindi ko na napigilan ang sarili ko. Eh wala eh, miss ko talaga siya. He hugged me a little tighter and then let me go. “See you around, Miks.” Then lumabas na siya ng shop. I cannot contain my happiness, I just smiled widely. 

“Hello, Thirds?”

“Oh Manong?”

“Pasabi naman kay Mama Nuvali tayo next week oh. Can’t contact her.”

“Sure sure. Pero why so sudden Manong?”

“I just invited the love of my life and I used Mama.”

“Ikaw talaga, Manong. Kasi, pa torpe torpe para namang wala kayong pinag daanan. Ilang araw mo ng binabalik balikan si Ate Miks jan. Buti jan pa rin pumupunta. Haha. Pero, oo Manong I’ll tell Mama. Alam mo namang Miefer Forever ako eh.”

“Hahaha. Sige sige salamat talaga bro. Late na ko sa practice. Haha.”