Cabells arrisats, ulls marrons i cara simetrica.. En veure-l em vaig paralitzar, era.. era .. perfecte. En aquells moment el meu cap no reaccionava, estava inmersa en la terra dels seus ulls, ho se mooolt cursu. Pero en aquell moment no pensava en res mes que no fos ell.
De cop un timbre va sonar, ja havia passat una hora i de la unica cosa que m'en recordava es de que teniem tres minuts entre classe i classe per pixar.
Vaig totnar sobtadament a la realitat i vaig seguir la Rosaura cap a fora.
Alla un mestre ens anava cridant i colocant a una classe, nerviosa com jo sola vaig desutgar que no em seperesin de la rossa, i per sort aixi va ser. Ens van encolomar la classe B, I observant els meus companys vaig veure que el Vern, eatava amb mi. Vaig saltar de alegria i la Rosaura es devia pensar que devia ser per ella, ja que es va possar tant contenta com jo, en aqueat moment van apareixer dues persones que tambe serien en el futur molt importants per a mi.
La Rosaura ens va presentar:
- Menta, et presento la Mandragora i l'Adiant, van tambe amb nosaltres a la classe.
- Encantada
Allo va ser el començament d'una nova i gran amistat.
JE LEEST
La noia dels ulls color menta
TienerfictieUna vida de merda. Un passat per oblidar. Que fara la noia per passar pagina. Ells l'ajudaran?