Ciutat 042

Capítol Primer- Així sóc jo i així és el meu món

Un dia xafogós d'estiu, jo anava pel centre de la ciutat, tot fent un tomb. Sempre que passava per allà em fixava en que la distribució de les cases és simètrica: illes de quatre cases formant quadrats* un al costat de l'altre, fent quadrícules.

*Nota de l'Autor: Per què us en feu una idea, com l'Eixample de Barcelona però molt més gran, ja que l'Eixample té 7,46 km2, i aquestes en fan 20 km2, com diré unes quantes línies més endavant.

Però això només era el centre de la ciutat. Al voltant hi han les Línies, línies de cases que l'envolten (ja veieu que són molt creatius amb els noms). Com més et distancies del centre, l'altura respecte el nivell del mar es redueix més, és a dir, que és com una muntanya, i des del Gran Ajuntament, situat al centre i alhora a la part més alta, es domina tot i tot es veu.

La ciutat és enorme. Només el centre ja són uns 20 km2, i els voltants... uns 35. Ah, i m'he deixat la Vall Grisa, on se situen tots els grans magatzems i instal·lacions de l'Ajuntament, les poques botigues i les naus industrials "Empresa del Gran Ajuntament" (EdGA). Això fa com el doble de Les Línies, més o menys, però ja no és part del pendent, és una zona plana, i més cap al sud, cap als afores de la Vall Grisa, hi ha Les Mines, on fa poc que s'hi va descobrir un jaciment ple de carbó, i des de llavors, tota l'energia prové d'allà.

Això, que jo anava a fer un tomb, com sempre. Em vaig asseure en un banc després de comprar el diari del Gran Ajuntament, l'únic que es pot comprar. Acabat el diari, vaig dirigir-me a casa meva.

Vaig entrar al pis 36 del centre, vaig col·locar el diari a la meva secció de "COMPRATS AVUI" i vaig descansar. Dos minuts després, va arribar un dels revisors de cases per revisar la casa. Li vaig ensenyar l'únic que havia comprat, el diari, però ell va mirar les càmeres per si de cas hagués amagat alguna cosa que no pogués tenir. Llavors, em va donar el certificat i jo el vaig guardar al calaix 2. Abans de marxar, em va donar els aliments; el dinar i el sopar, i va marxar. Vaig fer temps mirant el Canal de Televisió mentres esperava l'hora del dinar.

I per fer temps, us explicaré com va la nostra societat.

La ciutat 042, està al país Món. El país Món és tot el planeta, i des de la capital, El Gran Palau del Món, els nostres ajuntaments reben les normes que han de fer complir als civils com jo. Les normes són les següents:

-Norma 1: En primer lloc, s'ha de llegir el Manual de Convivència, és vital per a poder relacionar-se bé en societat, conèixer millor les normes i evitar els consegüents càstigs.

-Norma 2: No es pot tenir res que no estigui a la Gran Llista, i després tot s'ha de validar al Gran Ajuntament.

La Gran Llista és la que ens diu què podem comprar (el que hi ha a les botigues). El que es pot comprar és: el diari, els llibres de consulta de l'editorial Gran Ajuntament (Una sèrie de llibres, que per cert, valen dos mundials i mig l'exemplar, estan molt bé de preu, i expliquen les normes bàsiques de convivència, diccionaris, etc) i poca cosa més, com ara roba, sabates o una mica d'aigua, suc o iogurt. Tot, però, s'ha de validar al Gran Ajuntament. Els llibres només són de consulta, no hi han novel·les ni contes ni poesia, com n'hi va haver un temps que si que n'hi havia, però llavors jo no havia nascut.

-Norma 3: No es pot sortir de casa abans de les 7:00 del matí, hora en la que s'haurà d'haver esmorzat, i s'ha de tornar a casa a les 12:30, per dinar. Per la tarda, no es pot sortir fins passades les 13:30. També, a les 15:00, s'ha d'anar a treballar, i s'ha de tornar de treballar a les 23:00, per sopar i dormir. Els caps de setmana, és a dir, diumenge*, es po sortir igual, només que es treballa de 15:00 a 16:30 i es pot sortir de 17:00 a 18:45. Evidentment, no és obligatori sortir.

Jo, personalment, penso que és per controlar-nos, que ho fan, i a més, no podem preguntar-ho al Gran Ajuntament.

*Nota de l'Autor: Sí, els caps de setmana només tenen un dia, i igualment s'hi ha d'anara a treballar 1 hora i mitja

-Norma 4: Només anar de visita a altres cases amb el permís especial de sortida 1.3.6, però s'ha de dir què s'hi va a fer i, evidentment, s'ha de respectar l'horari establert.

-Norma 5: No es pot robar o prendre res a ningú. Tampoc es pot fer servir la violència en cap cas, ni una mica.

-Norma 6: Quan s'hagi d'anar a treballar, es dirigiran cap al metro que els porta a les naus EdGA, on treballen pel govern mundial, que a canvi els hi proporciona diners als treballadors per comprar el que sigui necessari. Als quioscos, trobareu màquines expenedores, i a les botigues de llibres, una cosa semblant, però més complexa i segura. A les més avançades, trobareu robots de seguretat.

-Norma 7: Si voleu escoltar música, us heu de dirigir a l'Auditori de les Línies i podreu escoltar la cançó que més us agradi de les 25 que hi ha, amb auriculars, respectent l'horari establert.

-Norma 8: Tothom ha de respectar-se, però especialment s'han de respectar les persones de més nivell que altres, i s'han de respectar els privilegis d'aquests sense rebotar-se, negar-se i sense dir una paraula.

La gent de més nivell, són persones que, ja sigui en l'àmbit laboral o social, estan més avançades, i tenen més privilegis, com veureu més endavant, tan econòmicament com socialment. Jo sóc del nivell 1, el més baix dels cinc nivells que hi ha.

-Norma 9: En cap cas, ningú es pot intentar fugar de la ciutat, pel motiu que sigui. Si vol marxar, ha de demanar un permís al Gran Ajuntament i explicar el motiu.

Aquesta última part de la norma és falsa, ja que ningú, a no ser que sigui de nivell quatre o cinc, ningú dels que conec ha aconseguit que els deixin sortir, encara que ho necessiti de debò. És un món fet per a privilegiats.

-Norma 10 (recomanació): En cas d'emergència, ja sigui per cas de trobar-se malament, o per lesió, s'ha de trucar immediatament a l'hospital, número de telèfon 0307, i vindran a recollir-vos al moment.

-Norma final (avís): Si algú incompleix alguna norma de convivència, serà arrestat a les masmorres subterrànies a cadena perpètua o li serà aplicada una sanció lleu, en cas que sigui un delicte menor.

Per als que no ho sàpiguen, les masmorres subterrànies omplen per dins la muntanya on està situada la ciutat, i el delicte, per poc important que sigui, és molt fàcil que et costi cadena perpètua. Ara, si,per exemple, tens problemes amb algú de més nivell que tu, amb una mica de sort pots passar dues setmanes només a la presó, però com a mínim una.

I bé, ara que ja sabeu les normes bàsiques de convivència, us explicaré la meva història, que, francament, canviaria dràsticament si pogués tornar enrere, però no hi puc fer res. Així que comencem.