L'arribada

479 6 6
                                    

L'Ann va rebre una carta feia dues setmanes. Resulta que l'havien admès a Hogwarts, una escola de màgia. Ningú de la seva família era bruixot així que va sorprendre a tothom.
Ja havia fet les maletes i estava preparada per marxar l'endemà al matí. Ella comentava com de nerviosa estava mentre sopava amb la seva família. Eren 3, el seu pare, el seu germà petit i ella. La seva mare havia mort quan ella tenia 6 anys, ja feia 10 anys que no hi era, però la trobava a faltar cada dia.
Quan va ser l'hora d'anar al llit es va despedir del seu germà petit i va anar a la seva habitació. Tenia un nus a l'estómac, no podia dormir. Estava massa nerviosa. Va mirar per la finestra, estava entelada, no faltava massa perquè arribés l'hivern.
L'endemà al matí es va llevar abans que sortís el sol. És va vestir amb l'uniforme de l'escola, una camisa, una faldilla i una capa amb l'escut de Hogwarts brodat. Encara no sabia a quina casa aniria. Al baixar va trobar al seu pare fent l'esmorzar, un cafè amb llet i un petit entrepà. Normalment no menjava tan però necessitava energia pel seu primer dia. El seu pare la va portar fins l'estació de tren on es van despedir.
Va agafar al tren a l'anada 9 i 3/4, dins no hi havia ningú. Només l'agafava ella perquè s'incorporava a mitjans de novembre. Durant el trajecte, mentre dinava, va estar llegint alguns llibres d'encanteris. Ja sabia fer-ne alguns, n'havia après ella sola a casa. També es va llegir la carta que li havien enviat on posava que la rebria un professor i un alumne. Aquest alumne l'hauria d'acompanyar a totes les classes i ensenyar-li l'escola durant els primers dies.
Al arribar el tren va fer una sotragada i va donar-se un cop al cap. Va agafar la maleta i el bagul per baixar.
Al final de l'andana va veure-hi tres persones. Al acostar-s'hi va poder distingir-ne dues. Eren dos homes, un treballava a l'estació de tren. L'altre era més alt i més gran, tenia una gran melena que s'ajuntava amb la seva barba, portava un paraigües, cosa que li va semblar estranya ja que no plovia ni semblava que ho anés a fer. Una mica més lluny, recolzat a la paret, hi havia un noi, semblava una mica més gran que ella. Tenia els cabells molt rossos, gairebé blancs. Tenia una mirada dura i penetrant, ulls blaus clar. Per la roba que portava es podia distingir que era de Slytherin. Al veure arribar a Ann la va mirar de dalt a baix va aixecar les celles i va fer mala cara i tot seguit va tornar a mirar l'altra andana. L'Ann el va trobar mal educat però era el seu primer dia i no es podia permetre el luxe de tenir enemics així que ho va deixar córrer.

-Hola - va dir Ann als dos homes que la miraven somrient. - soc l'Ann.

-Bon dia Ann, jo soc en Hagrid, com a anat al viatge? - va dir l'home més alt.

-Encantada, llarg però bé - va respondre.

-Bé jo us deixo aquí - va dir l'altre home. - que tinguis una bona estada Ann.

-Gràcies - va respondre l'Ann educadament.

L'home de l'estació va marxar. En Hagrid va moure el paraigües i el bagul es va aixecar del terra.

-Ostres - va dir l'Ann que només sabia alguns trucs, però tots molt simples.

-Ell és en Draco Malfoy - va dir assenyalant al noi recolzat a la paret. - és l'alumne que t'acompanyarà aquests primers dies.

-Encantada - va dir-li mentre estenia la mà per donar-li - soc l'Ann.

En Draco va llençar-li una mirada incrèdula i va mirar el terra.

-Draco sigues més educat amb els nous vinguts - va dir en Hagrid.

-Si volgués ser-ho, ho seria. Però no veig cap necessitat. - tenia una veu greu i aspre.

-Bé - va dir en Hagrid - anem passant.

A mida que avançaven, el bagul, que estava a un pam de terra, ens seguia. Van arribar a un petit port on només hi havia dos barques força petites. En Hagrid va dir que pugessin en una i que ell aniria a l'altre amb el bagul. Va seure en una barca i aquesta es va començar a moure sola. Quan l'home ja havia avançat deu metres. En Draco va pujar a la barca i es va asseure, l'Ann el va seguir amb la seva maleta. Quan els dos van ser sobre la barca, aquesta va començar a avançar.
Com que la barca era força petita, entre la maleta i la bossa que portava, ell i l'Ann estaven molt aprop. Era la primera vegada que es tocaven. Va tenir un sensació estranya que li recorria tot el cos.
En un moment va venir una onada que els va fer trontollar i va caure sobre ell sense voler. Es va donar un cop al cap. Ell va aixecar-la ja que ella estava massa marejada. Li va posar una mà a la cara prop de la ferida.

-T'hauran de posar punts - va dir amb mala cara - després t'hauré d'acompanyar a la infermeria.

L'Ann notava la mà d'en Draco freda, però agradable. Després de que ell examinés la seva ferida va mirar-la directament als ulls, tot seguit va apartar la mirada.

-Perquè vas decidir ser alumne de benvinguda? - va preguntar Ann.

-No ho vaig decidir jo, era un càstig. - un somriure se li va dibuixar a la cara. - Vaig fer un encanteri a un noi, un altre alumne. Va passar-se 3 dies a la infermeria. - va dir quasi rient.

-Però quin encanteri li vas fer?! - va dir l'Ann.

-De fet era un molt simple - va fer un petit somriure - Petrificus totalus, la meva idea era que quedés immòbil una estona, però va caure i just darrera seu hi havia un petit sot per on va caure. T'he de dir que no em va desagradar com va acabar la història.

L'Ann trobava que ell era molt cruel però no es coneixien gaire encara així que no podia decidir si li queia bé o no.

Van arribar al port de Hogwards i hi van baixar.

-Ostres! Què t'has fet Ann? - va dir en Hagrid en veure-la.

-Res, la barca ha trontollat, he caigut i m'he donat un cop - va respondre ella.

-Draco, acompanya-la a deixar les coses i porta-la a la infermeria, allà li donaran de menjar. Tu després pots tornar a la Gran Sala per sopar.

-D'acord - va dir ell sense mirar-lo a la cara - anem Anna.

-És Ann - va respondre ella.

Draco MalfoyWhere stories live. Discover now