Draco Malfoy

La resta de la setmana

Ann va sentir un pessigolleig a la panxa en sentir aquelles paraules d'en Draco. Aquella disculpa no li hauria estat suficient en una altra ocasió, amb una altra persona. Però alguna cosa tenia en Draco que feia que l'Ann es desfés.

Merla va sortir de la residència i van dirigir-se cap a la Gran Sala. Pel camí es van trobar a Cho i Neville que tornaven de la classe del professor Lupin. Al arribar Ann es va quedar meravellada, mai havia vist un menjador tant gran i tan bonic. Hi havien 5 taules; 4 de molt llargues una al costat de l'altre on hi havien alguns alumnes parlant o fent alguns petits trucs. Davant dels finestrals, a l'altre banda de la sala hi havia una altra taula on hi havien alguns professors. Els 4 alumnes van creuar la sala i van arribar a aquella taula. Allà se'ls hi van acostar dos professors, un home vell amb cabells i barba llargues blanques, i una dona amb una barret de punta i ulleres.

- Tu deus ser l'Ann, oi? - va dir la dona. - Jo soc la professora McGonagall i ell és l'Albus Dumbledore, el director de l'escola. - L'Ann va somriure'ls educadament.

- Acompanya a la professora McGonagall perquè se't adjudiqui una casa. - va dir Dumbledore.

- Gràcies. - va respondre l'Ann.

Mentre McGonagall i Ann es dirigien a un petit tamboret davant la taula de professors on hi havia sobre un barret vell i punxegut. Dumbledore va demanar silenci i tota l'escolta va fixar els seus ulls en Ann, ella va seure en el tamboret i la professora va col·locar-li el barret. L'Ann va ser assignada a:

- Ravenclaw! - Va cridar el barret i tot seguit la taula de Ravenclaw va aixecar-se i va començar a aplaudir. Ann va mirar la taula i va distingir-hi la Cho. Mentre anava a seure amb ella va mirar a la taula de Slytherin però no va trobar a qui buscava.

- Enhorabona! - Va dir Cho a Ann amb un gran somriure. - Què bé que compartim casa!!

- Sí, realment no sé que hauria fet sinó. - Va respondre Ann.

Va anar passant la setmana i en Draco va seguir acompanyant de tant en tant a l'Ann, però no van tenir grans converses, encara que l'Ann ja s'havia oblidat del problema amb poma de la classe de pocions.

Dijous al matí Ann tenia classe de defensa contra les forces del mal. Ni la Cho ni en Neville feien aquesta assignatura dijous, ni tan sols la Merla. Així que Ann al entrar la classe va dirigir-se a un racó sola mentre observava la classe abans de començar. Li va sobtar que les taules eren totes apartades a un cantó de l'aula i els alumnes seien a un banc. Però encara va sorprendre-li més l'armari que hi havia al mig de la classe. Es veia antic, tenia un gran mirall davant i una petita clau posada al pany.

- Bon dia classe, - va dir el professor Lupin mentre entrava - avui us explicaré com defensar-vos d'un boggard. Algú sap el que és?

L'Ann ho sabia és clar, però no va gosar a dir-ho. Una noia va aixecar la mà i va dir:

- És com un estafador, pren la forma de la cosa que més por faci a qui té davant.

- Més o menys. - Va respondre el professor. - Poseu-vos aquí davant en fila. - Just en aquell moment van entrar dos nois de Slytherin seguits per en Malfoy. L'Ann no va ser capaç d'apartar la mirada. - Nois arribeu tard, estava explicant el què es un boggart. Bé si podeu afegir-vos a la fila siusplau. Vull que digueu ben clar i ben fort Riddiculus quan hi sigueu davant, d'acord?

L'Ann estava situada en la tercera posició. Així que el seu torn va arribar ràpidament.

- Preparada Ann? - va preguntar el professor, ella va assentir.

El boggart va agafar, de cop, la forma d'un cotxe, un cotxe estrellat contra un arbre. D'una de les portes hi regalimava sang. Ann va reconèixer aquella situació de cop, i amb llàgrimes als ulls va dir:

- Riddiculus. - Tot i estar afectada va dir-ho prou fort. La imatge va canviar i es va transformar en un cotxe d'autoxoc de les fires. Ann va sortir de la fila i marxà al banc amb els 2 alumnes que hi havien hagut davant seu, la resta de la classe seguia amb l'exercici.

Al acabar la classe en Lupin va preguntar-li si tot estava bé, ella va mentir dient que sí.

Aquell mateix dia a la tarda Ann i els seus amics tenien la sortida al centre de recuperació d'hipogrifs. Es va estranyar en veure tants alumnes, a la classe que feia els dilluns no hi havia tanta gent.

- Sabeu perquè som tants? - va preguntar l'Ann.

- Crec que ens han ajuntat tots els alumnes que fem criatures fantàstiques. - va respondre la Cho.

- Ai no... - va dir Neville amb una veu tremolosa. La resta del grup es va girar per mirar què passava. En Draco i els seus amics. Ann no sabia si això era bo o no. Ella estava nerviosa, inquieta. Però també amb un punt de felicitat per veure'l. No ho entenia.

La visita va anar prou bé. Van veure un parell d'hipògrifs però no van poder muntar-hi. L'Ann va passar-se tota la visita buscant a en Draco amb els ulls. I fins i tot en un instant els seus ulls van coincidir, però Ann va apartar la mirada ràpidament avergonyida.

El cap de setmana se'l van passar a la biblioteca fent el treball. No va ser gaire complicat. Quan ja estaven quasi acabant, diumenge al vespre, van entrar en Malfoy i els seus amics a la biblioteca. L'Ann va pensar que també havien de fer el treball. Van seure a una altra taula però de manera que Ann i Draco es poguessin veure. Ann va mirar-lo i va preguntar als seus amics:

- Sabeu si en Draco sempre ha sigut així?

- De mala persona? - va preguntar en Neville - Doncs des de que jo el conec sí, però mai he entès perquè? Suposo que la Merla sí que ho sap.

Merla va fulminar a Neville amb la mirada i ell va entendre a l'instant que no ho hauria d'haver dit.

- Perquè? Que parles molt amb ell? Mai us he vist junts... - va preguntar l'Ann que no ho acabava d'entendre. Però Merla va aixecar-se i va marxar enfadada. - Què he dit?

- Tu res Ann, he sigut jo. - va respondre en Neville. - És que la Merla és la ex d'en Draco, van sortir un mes el curs passat.