Draco Malfoy

Merla

L'Ann va llevar-se a dos quarts de 7 del matí. Entrava una suau llum pels finestrals de la infermeria. Feia fred, molt fred. El cel estava ennuvolat i semblava que anés a ploure. Va aixecar-se i va veure que ja hi havia el seu esmorzar a la tauleta de davant del llit. Hi havia unes torrades amb mantega i melmelada acompanyat per un suc de taronja. I una poma. Mentre menjava les torrades pensava en Draco i la seva conversa d'ahir, no havia estat ni llarga ni profunda però l'havia commogut. No entenia com algú podia passar de ser tan mal educat a ser tranquil, amb una mirada sense malícia i fins i tot, amb un puntet de tendresa. Quan va acabar les torrades i el suc va pensar que podria agafar la poma i donar-li a Malfoy a la classe de pocions, per donar-li les gràcies per haver vingut ahir abans d'anar a dormir. Un cop dutxada i vestida, va mirar-se al mirall del lavabo, va mirar la ferida, encara estava vermellosa i li feia mal. Va posar-se una bena nova i va sortir del lavabo. Abans de sortir es va recollir la part de dalt dels seus cabells castanys amb una petita cua tot deixant-se caure alguns pèls per la cara els quals se'ls va acabar posant darrera les orelles. Al sortir de la infermeria amb els llibres de animals fantàstics i de pocions i els estris necessaris va veure un fantasma del castell. Però no hi havia ningú esperant-la. No sabia on havia d'anar així que va preguntar a uns alumnes que passaven on havia d'anar.

- Perdoneu, sabeu on he d'anar? Tinc classe d'animals fantàstics. - va dir l'Ann a un grup d'alumnes que semblaven més grans.

- Sí, has de seguir per aquest passadís, a fora hi ha un camp d'herba que fa baixada. Si baixes allà hi haurà en Hagrid, el professor. - va respondre una noia rossa que semblava d'últim curs.

- Moltes gràcies. - va agrair l'Ann, i seguidament va marxar cap al passadís.

Efectivament al arribar al final del passadís hi havia un camp d'herba que feia baiada i a baix un grup petit d'alumnes i en Hagrid. Va baixar per una escaleta de pedra fins a baix.

- Hola Ann! - va dir en Hagrid tot animat, content de veure-la.

- Hola Hagrid. - va contestar l'Ann encara una mica adormida.

- Has dormit bé? - va preguntar en Hagrid amablement.

- Sí, gràcies. - va respondre l'Ann.

L'Ann va anar amb el grup d'alumnes.

- Hola, ets nova? - va preguntar una noia amb faccions asiàtiques.

- Sí, encantada, soc l'Ann. - va dir mentre li estenia la mà.

- Cho Chang - va respondre-li mentre li encaixava la mà. - Com és que coneixes a en Hagrid?

- Ahir em va venir a buscar al tren i em va acompanyar dins el castell. - va explicar l'Ann.

- Ah, no tens un alumne de benvinguda? - va preguntar-li la Cho a l'Ann.

- Sí, un noi que es diu Draco, - la cara de la Cho va canviar totalment - és... - no sabia quines paraules utilitzar- diferent. Saps qui és?

- Ostres. Sí, sí. Sé qui és. - va dir la Cho mig preocupada. - Crec que tothom sap qui és, en Draco és bastant popular però mai he entès perquè. Tracta malament a tothom, incloent alguns professors.

- Ostres.- va respondre l'Ann - Per cert, ets de Ravenclaw, oi?

- Sí. - digué Cho Chang - Pel que veig tu encara no pertanys a cap casa, quan te n'assignaran una?

- Avui en teoria, després de la classe de pocions. - va dir l'Ann que estava ansiosa per saber a quina casa aniria.

- Què bé! Així ja podràs dinar amb els teus companys de residència i ... - Cho Chang va ser interrompuda per en Hagrid.

- Bon dia alumnes! Comencem la classe, d'acord? - va dir amb un gran somriure.

- Després parlem - va dir Ann a Cho.

La classe durava dues hores, de 8 a 10 del matí. En aquella classe van començar un nou tema, els hipogrifs. A l'Ann li van semblar unes criatures fascinants i curioses, no es pensava pas que un animal així pogués ser tan orgullós. Durant la classe l'Ann estava molt atenta i de tant en tant comentava alguna cosa amb la Cho.

Quan ja quasi havien finalitzat la classe, en Hagrid va dir:

- Bé, ara ja us deixo marxar però abans us he d'explicar dues coses. La primera, aquesta setmana tenim una altra classe dijous que serà una excursió a un centre de recuperació d'hipogrifs. - al dir això, molts alumnes es van posar a parlar fluixet, contents de que no hi hauria classe - I la segona, que no és tan bona, la setmana que ve m'haureu de lliurar un treball sobre els hipogrifs, les seves característiques, els seus hàbitats... - els alumnes van remugar fluixet. - Per cert, aquest treball el podeu fer en grups si voleu. Vinga fins dijous.

- Escolta, vols fer el treball amb nosaltres? - va preguntar Cho a Ann mentre assenyalava dos amics seus.

- Sí, clar! - va respondre Ann que estava preocupada per haver de fer el treball sola.

- Genial - va dir Cho - Ells són en Neville i la Merla. - El noi tenia el cabell fosc i una mirada tristoia però semblava bona persona, era de Gryffindor. En canvi, la Merla tenia una mirada penetrant i dura d'ulls foscos, tenia el cabell negre i llarg que li queia fins una mica més amunt de la cintura; era d'Slytherin.

- Encantat - va dir en Neville a l'Ann mentre li estenia la mà.

- Igualment - va respondre l'Ann contenta.

- Tens sort de poder fer el treball amb nosaltres, espero que en siguis conscient. - va dir Merla que no semblava que acabés d'estar contenta amb el fet de que l'Ann anés amb ella.

- Mer, sigues més amable - va dir Neville però Merla va llançar-li una mirada que va fer baixar-li el cap al pobre noi.

- Sí Merla, gràcies - va dir Ann. No li va acabar d'agradar el que havia dit Merla, ni tampoc com havia tractat a Neville. Però no hi podia fer gran cosa, ella era nova i era normal que no a tothom li acabés d'agradar la idea.