Draco Malfoy

Infermeria

Quan van arribar al castell gairebé era fosc, es podien començar a veure algunes estrelles. L'Ann va trobar el castell enorme i preciós. L'Ann estava molt contenta d'arribar a Hogwarts però li feia molt mal el cop que s'havia donat, en Hagrid li havia donat un petit tros de roba per tapar-se la ferida i perquè no li regalimés la sang.

- Bé, jo us deixo aquí - va dir en Hagrid abans de creuar la porta de l'escola - ens veiem nois.

- Adéu! - va dir l'Ann.

En Draco no es va despedir.

- Segueix-me. - va dir ell - Com que no sabem a quina casa pertanys, hauràs de portar les teves maletes a la infermeria de moment.

- Ah, d'acord. - va respondre.

En creuar la porta, l'Ann es va espantar, hi havia un fantasma de cabell rinxolat, va mirar a la noia i la va saludar tot traient-se el cap de lloc, com si d'un barret es tractés, i va seguir el seu camí.

- Qui és? - va preguntar l'Ann mig espantada.

- En Nic de poc sense cap.

- Espera, com has dit? - va dir l'Ann que no acabava d'entendre el que li havia dit o potser no ho volia entendre.

En Draco la va mirar i va fer un sospir, tot seguit va tornar a caminar. L'Ann el seguia.

Van creuar-se amb alguns alumnes fins arribar a la infermeria, quan els veien hi havia alguns alumnes de primer any que es mig amagaven.

Al arribar a la infermeria, van veure tot de llits buits, excepte un. Una dona se'ls va acostar.

- Que us passa res? - digué.

- Hola, és que venint a la barca m'he caigut i m'he fet mal - va dir l'Ann mentre es retirava el mocador del cap.

- Ai ets nova? Encantada soc Madame Pomfrey i vostè?

- Em dic Ann.

- A veure... - va dir la infermera mentre li examinava el trau.

- Passa al segon llit i ara vinc. I tu Malfoy, vols alguna cosa?

- No. - i així com havia vingut va marxar.

- Bé - va dir Madame Pomfrey - vés al llit, ara vinc.

L'Ann va seure sobre el llit deixant la maleta al terra, el bagul que encara levitava va caure lleugerament sobre el terra. Madame Pomfrey va acostar-se a la noia amb uns bandatges i dues ampolletes.

- Mira maca, beu una mica d'això primer que així et deixarà de fer mal.

Ann va beure i no li va desagradar, al cap d'uns segons va deixar de sentir el dolor en el front.

- Ara et cuso. - va cosir-li - i ja està. A veure Ann, t'explico, potser que d'aquí a una estona et torni a fer mal el trau, però amb el temps marxarà. A més, t'hauries d'anar bevent això, així no se t'infectarà. A les 8 i mitja et duran el sopar, avui millor que et quedis a dormir a aquí. Demà ja et diran a quina casa pertanys i hi podràs anar.

- D'acord, i moltes gràcies. Per cert, aquell noi que li ha passat? - va dir mirant a l'únic lloc ocupat.

- Va caure fent Quidditch, porta inconscient uns dies però es recuperarà. - va dir somrient.- Vinga, et deixo descansar. - Madame Pomfrey va aixecar-se del llit i va marxar.

Ann va beure una mica de l'altre ampolla, aquell suc li va resultar fastigós. Va decidir llegir una estona fins que fossin les 8 i mitja. Ella intentava llegir però no podia deixar de pensar en el noi que havia conegut. Tot i ser mal educat, ella recordava la tendresa amb la que l'havia mirat la ferida.

Quan va ser l'hora de sopar, va aparèixer de cop una plata de manjar davant seu sobre una tauleta. De menjar hi havia una sopa, un estofat, unes torrades i de postre una poma i una gelatina vermella. Va començar a menjar, tot estava força bo. Però no va menjar la poma, mai li havia agradat. En acabar va anar al lavabo de la infermeria a rentar-se les dents i a posar-se el pijama. Era molt simple, pantalons llargs negres, una samarreta llisa grisa i uns mitjons de llana blancs (que li van semblar molt còmodes). Va sortir del bany i va seure sobre el llit deixant la roba que havia utilitzat dins el bagul.

Va decidir llegir una mica abans d'anar a dormir. Però just quan va encendre la llumeta per llegir, algú va entrar a la sala, era en Draco.

- Hola. - va dir l'Ann.

En Draco va saludar-la amb el cap.

- Què fas a aquí? - va preguntar la noia.

- Tu què creus? He de fer-te companyia perquè és el teu primer dia i bla bla bla. El càstig ho inclou. - va dir amb un somriure irònic.

- Si vols pots marxar.

- És igual, ja que m'obliguen... - va seure al llit del costat de l'Ann. - Tens germans Anna?

- Com? - va dir ella que no s'esperava aquest canvi en el seu to de veu.

- Que si tens germans, Anna? - va repetir recalcant la paraula Anna.

- Emm, sí que en tinc, un més petit que jo. I per cert em dic A...

- Doncs jo no. - va dir ell tallant-la. - I millor, no suportaria haver d'aguantar-lo i menys si fos més petit.

- A mi no em molesta el meu germà - va dir l'Ann intentant protegir el seu germà.

- També vindrà a Hogwards?

- No crec, soc l'única bruixa de la família. - va respondre ella.

- Espera, què?

- Doncs això, que la meva família és muggle.

En Draco la va mirar incrèdul.

- Què passa?

- Ets una sang de fang.

- Què vol dir això?

- Que no ets de sang pura.

- I tu ho ets?

- Clar que ho soc, què et penses? - va dir ell alçant una mica massa la veu.

- Saps què, deixem el tema. - va dir l'Ann que no volia enfadar-se. - Demà tinc animals fantàstics a primera hora i tu?

- Tinc defensa contra les forces de mal i després pocions.

- Jo també tinc pocions a segona hora! Saps quin professor tenim?

- Sí, en Severus Snape, un bon professor.

- Ah. - va dir ella.

- Per què t'has incorporat a mitjans de curs i no al principi?

- La carta em va arribar la setmana passada, es veu que van tenir un problema amb el mussol que m'ho enviava.

En Draco va riure per sota el nas. I va apartar la mirada.

- I aquesta ampolla? Què hi ha dins? - va preguntar el noi.

- És perquè no s'infecti la ferida.

Malfoy va assentir.

- Perquè no t'has menjat la poma?

- No m'agrada. - va respondre Ann.

- Puc?

- Sí, sí, clar.

En Draco es va aixecar, va agafar la poma i va tornar al seu lloc. Va mirar a l'Ann i sense treure-li els ulls de sobre va mossegar la poma. L'Ann va sentir un pessigolleig al seu estómac.

- Molt bona. - va dir ell. - Per cert, demà abans de dinar t'assignaran a una casa.

- Tu ets Slytherin, oi?

- Molt observadora - va dir ell irònic. - Ja és tard així que marxo.

El noi va aixecar-se i es va dirigir cap a la porta. Però abans de creuar-la es va girar i va mirar l'Ann.

- Bona nit, Anna. - va dir quasi somrient.

- Bona nit. - va respondre-li.