El sol s'està ponent
la tarda ja no és vida,
la nit està caient
i la cloenda arriba.
Des que jo he nascut,
mai no he sabut no estimar-te
amb mi sempre has jugat
i mai no he parat d'abraçar-te.
El cel ja s'enfosqueix
Els núvols ja no es veuen
La terra ennegreix,
els ocells ja no canten.
I s'acaba tot
Quan l'alba és història,
El migdia està lluny
I el crepuscle arriba.
Dedicatòria al meu avi Miquel
Descansa en pau
Roger Ratera Matamala,
8 de desembre del 2019
YOU ARE READING
Recull de poemes - Volum 1
PoetryAquest és un recull de deu poemes que he fet durant la meva adolescència. Aquí trobareu amors, desamors, tristeses, passions i... potser fins i tot una mica d'ironia. Els poemes no segueixen un ordre especial, els he anat penjant a mesura que els h...
