Em trobo tancat aquí,
sol enmig de la foscor,
sense rumb marcat a la proa,
condemnat a la deriva.
Em trobo molt sol aquí
Amb tothom i sens ningú,
Sóc una ampolleta buida,
Necessitada d'un missatge per ser omplida.
I aquest missatge ets tu,
a qui li brilla el somriure,
Per qui nedaria tot l'oceà,
per qui donaria la vida.
Quan em sento trist i desanimat,
quan vagarejo desemparat,
el veure't m'omple de vida,
de somnis i d'alegria.
I sento que t'ho haig de dir,
i si cal, cridar-ho al vent;
que t'estimo, que sento per tu
el què mai he sentit per ningú.
Que quan et veig,
el meus mals desapareixen,
i desitjo dir-ho, dir-t'ho a tu...
Però sé que no pot ser.
Que massa temps hem estat separats.
Que massa temps t'he enyorat.
Perquè massa temps t'he esperat,
i tu mai has tornat.
Roger Ratera Matamala
07/12/2020
YOU ARE READING
Recull de poemes - Volum 1
PoetryAquest és un recull de deu poemes que he fet durant la meva adolescència. Aquí trobareu amors, desamors, tristeses, passions i... potser fins i tot una mica d'ironia. Els poemes no segueixen un ordre especial, els he anat penjant a mesura que els h...
