Ja res tornarà a ser com abans,
res tornarà a brillar.
No et tornaré a abraçar com abans,
ni et tornaré a mirar.
Per què no em dones les teves mans,
i així les puc copsar?
Per què no em dius què et turmenta tant,
i així et puc ajudar?
Per què no em duus per carrers llunyans,
com ho feies abans?
Per què no riu ton rostre brillant,
com ho feia abans?
Per què la lluna, tan freda i distant,
tan minvant,
sembla que vessa les seves llàgrimes
com mai ho feia abans?
Roger Ratera Matamala
ESTÁS LEYENDO
Recull de poemes - Volum 1
PoesíaAquest és un recull de deu poemes que he fet durant la meva adolescència. Aquí trobareu amors, desamors, tristeses, passions i... potser fins i tot una mica d'ironia. Els poemes no segueixen un ordre especial, els he anat penjant a mesura que els h...
