Tot s'esvaeix quan mor l'esperança,
tot s'esvaeix quan marxa l'amor.
Tot s'esvaeix quan, com una llevantada,
em colpeges i em fereixes directament al cor.
Tot s'esvaeix després d'una nevada,
somnis enterrats sota un tel d'oblit.
Tot s'esvaeix, i quan despunta l'albada
sento que es trenca el meu cor encongit.
Tot s'esvaeix quan les hores perdudes
tornen per fer-me sentir impotent.
Tot s'esvaeix quan aquells records d'hivern
tornen, i em fan viure un infern.
Tot s'esvaeix al final de la jornada,
i tot reneix el següent matí.
I perdut, em llevo, per deixar morir
el somni més bonic que mai ha viscut amb mi.
Suposo que tot s'esvaeix, a la fi.
Roger Ratera Matamala,
13 de maig del 2022
VOCÊ ESTÁ LENDO
Recull de poemes - Volum 1
PoesiaAquest és un recull de deu poemes que he fet durant la meva adolescència. Aquí trobareu amors, desamors, tristeses, passions i... potser fins i tot una mica d'ironia. Els poemes no segueixen un ordre especial, els he anat penjant a mesura que els h...
