Otro poema, sí. Eran parte de unos deberes y bueno, lo quiero compartir. Está en catalán, pero con esfuerzo se logra entender. Lo hice sobre una especie de carta de suicidio, un tema que nunca había probado a hacer con mis poemas o escribiendo, pero me lancé a intentarlo y me salió muy bien. O al menos eso creo.
- - - - - - - - - - - -
Vaig A Dormir.
Cansada estic, tinc molta son.
Anar a dormir penso,
però les persones del meu voltant insomni em donen.
M'estic esforçant tot el que puc per mantenir-me de peu sense dormir.
El cos em fa mal, el cansanci em pot.
Tota aquesta situació em sobrepassa.
Les begudes energètiques o el cafè no fan efecte més.
Que per què anar-me'n a dormir vull ja; van preguntar els meus amics,
Però em vaig resignar a explicar tot el desastre del que és la meua vida.
Llavors me n'aniré a dormir,
Perquè estic morint per dins.
Només em recostaré i els ulls tancaré.
Aixeca'm quan tot s'acabi.
Desperta'm quan el temblor hagi passat,
Però de moment ara mateix tinc son,
I ningú m'impedirà descansar eternament.
Ho sento per no ser forta i lluitar com esperaves, mare.
Disculpa'm per malgastar totes les oportunitats que em vas donar, pare.
Sento haver decepcionat a tots els que esperaven alguna cosa de mi.
Me'n vaig a dormir, per finalment descansar en pau.
Dolços somnis a tothom, us veuré en dia del meu funeral.
ESTÁS LEYENDO
E l C á n c e r
De TodoEsto no es una historia ni un artículo sobre el cáncer, no. Son dibujos que hago y que me encuentro de cuando era pequeña. El libro se llama "el cáncer" porque es lo que probablemente te dé al verlos. También publicaré la mierda que me venga de gus...
