DIÀRI D'UNA... JO? #Wattys2015

CAPÍTOL 1

M'he despertat, un dia més de la meva vida. Un altre dia més de indesis que ahir i menys indesis que demà. Avui vindrà a dinar el meu tiet. D'acord no és el meu tiet, és el millor amic de l'infància del meu pare. Com el meu tiet està a Costa Rica, ell m'ha fet de tiet no biològic. Al que anava, el meu tiet és el típic, actor, friqui i una mica boig. Però jo me l'estimo amb tota la meva ànima i part de l'ànima que em falta. Avui ve a dinar amb la seva novia, una noia de 20 anys que s'ha quedat embraçada del meu tiet. Ell te 42 anys... Per lo qual la notícia em va agafar una mica desprevinguda, ja que no sabía ni que la Raquel existía en la seva vida...

Falta aproximadament una hora perquè arribin així que m'aixeco i em poso a triar la roba que portarè avui. Després d'una estona mirant l'armari amb ulls de son trio una camisa de flors sense mànigues i uns leggins amb shorts d'amunt, em dirigeixo cap el bany, o em miro al mirall per veure aquell rostre adormit d'una nena, o noia, de dotze anys que d'aquí tres mesos en farà tretze. Fa com un any que em va venir la regla, però continuo plana com una taula de planxar i sense cul...

Últimament tothom em diu que menjo poc i que estic massa prima. La veritat és que abans jo em considerava gorda, així que ara m'agrado una mica més físicament tot i que trobo que estic poc desenvolupada per el temps que fa que sóc "dona". Em respatllo les dents i intento treurem la major part de les lleganyes que porto al voltant dels ulls, quan em considero presentable vaig cap a la cuina a esmorzar.

Em faig un suc de taronja i una llesca amb Nutella, un cop m'ho menjat tot amb mala cara, ja que als matins no tinc mai gana, poso rum una altre cop cap el lavabo. Aquest cop per ni més ni menys que intentar posar en ordre la malena de lleó que porto per barret. Estic intentant desenredar el meu cabell fosc i llarg com una mitja hora per fi consegueixo deixar-lo passable. Fet això em poso a endreçar l'habitació per que els convidats no vegin una lleonera.

Desgràciadament tot i estar a setmana Santa tinc deures així que m'assec a l'escriptori a començar el còmic que he de fer de plàstica, dos vinyetes després truquen a la porta. No m'aixeco, el meu pare que és qui els ha anat a buscar ja te claus. Sento unes veus que conversen alegrament, em fa vergonya sortir a parlar així que em quedo fent el còmic.

- Marc, on està la teva família?

Doncs mira, m'ha mare està a dalt canviant-se, jo a l'habitació i m'ha germana a casa una amiga... Conclusió no ho sabràs mai! Okey... Tard o d'hora s'entrarà de la meva presencía a la casa.

- La Maria em sembla que ha l'habitació, i la Gemma no ho sé.

Dos minuts i ja tenia el cap del meu tiet a l'escriptori observantme amb atenció.

- Au va! Ves a conèixer la Raquel!

Així que no em queda més remei que anar cap a la sala, el meu pare està conversant amb una noia de cabell rinxólat i que em dòna l'esquena, suposare que és la famosa Raquel. Vaig a saludarla i em trobo amb que és una noia, guapa, jove i sembla llesta. Molt bé tiet! Te uns ulls verdsblaus súper xulos i portà unes ulleres de pasta, negres. Comencem a parlar fins que es fa l'hora de dinar, farem rap, avui és divendres Sant i per tradició no es pot menjar carn en tot el dia. Notó el meu tiet molt enamorat d'aquesta noia, em sembla que s'han posat el mote de "Pollito" i "Pollita", són tan tendres!

M'alegro de que aquesta noia no sigui una rosa de pot, estirada i tonta, com totes les demés.

Semblen estar molt contents amb l'embraç, jo no canviaria el lloc per aquesta noia mai en el món! Trobo que estar embraçada amb vint anys... Amb la de coses que podria fer! Pobre s'ha arruïnat la joventut.

El dinar ha sigut agradable, la noia és molt simpàtica i divertida, ens hem fet amigues. M'he proposat de possible cangur, no confio molt en el meu tiet com ha pare, per ser-vos sincera. Més tard ens em ajagut al sofà a veure un rato la televisió, fent zàping trobem una películ·la molt xorra que traiem al cap de cinc minuts, morts d'aburriment. Finalment em acabat veient "The Big Gang Teory" trobo que és uns sèrie divertida però els actors... Pèssims i els diàlegs ni ha que no saps si riure o plorar de pena. El que més ràbia em fa de aquestes sèries és els riures de fons.

A VERA, GENT QUE ESTÀ DERRERE EL MEU TELEVISOR... SÉ QUAN RIUREM!

Ho sento, ho havía de treure.

Quan se'n han hagut d'anar m'he tornat a posar mans a la feina amb el cómic, està quedant fatal. Dibuixo pitjor que un nen de dos anys borratxo i sense llapis! No és just!
Tres hores més tard acabat els deures així que ajudo al meu pare a fer el sopar, avui toca verdura, però no em queixo, ahir vaig menjar pitzza i vaig veure una comèdia molt divertida.

No tots els dies poden ser perfectament perfectes, és una cosa que vaig aprendre fa molt, i m'ha facilitat la vida de debó. Voleu un consell? Abans de queixar-vos per tot, penseu que teniu persones al voltant, que fan lo possible perquè siguis feliç i que la única manera d'agrair-li si és amb un somriure a la cara i un "M'ancanta!" Dels teus llavis. Aprèn a ser feliç, i faràs feliç a moltes persones del teu voltant.

Vaig a dormir a les onze i mitja, ja que em vist una peli amb m'ha germana bastant llarga, li donc les bones nits i vaig a dormir.

Demà serà un altre dia.