DIÀRI D'UNA... JO? #Wattys2015

CAPITOL 11

Molta gent m'està preguntant perquè em vaig anar, perquè em vaig anar d'aquell lloc on els amics et feien més mal que costat, aquell lloc on et deien coses bones a la cara i despres t'assebanteves de que a l'esquena estaven dient el pitjor sobre tú, d'aquell lloc on se suposava que la gent em valorava, se suposava...

Valorar a una persona és, insultar-la, humiliar-la, fer mal a la gent que estima, fallar-li una i mil vegades, i despres mentir-li perquè torni a confiar en tu, aprofitar-te de la sega ingenüitat de la seva intel·ligència... O simplement de les seves ganes de ser feliç?

Vaig arribar allà amb l'esperança de trobar-hi noves amistats, noves persones que em valoresin i m'ajudés sin com els amics que havia tingut fins ara.

Vaig arribar allà amb ganes de provar coses noves i ser feliç en un lloc nou.

Que em vaig trobar?

Les persones més cruels que he conegut en m'ha vida, persones que sense coneixet s'atreveixen a jutjar-te, insultar-te i humiliar-te.

Pero aquestes no són les pitjors, al menys aquestes tenen la decència de dir-te les coses a la cara, de les que us parlaré a continuació són la veritable raó per la cual vaig marxar.

Per descriure aquesta gent, la paraula que els hi va com anell al dit sería "FALSOS",

Són tota aquesta gent que va de amiga, riu amb tu, et fa gracietes, para per tu al watts, va amb tu a les hores de pati, fins i tot et llença alguna que altre floreta. Fins aqui molt bé no?

Les coses es compliquen quan t'asseventes que la persona que tu consideraves amiga teva, ho heu sentit bé, AMIGA, t'ha estat insultant, afegint a grups perquè t'insultesin, fent-he xantatge emocional, li ha explicat toootes les coses dolentes que sabia de tu a la persona que més t'odia perquè t'insulta, o li has explicat que es la culpable dels TEUS problemes.

-----------------

Aixo ho vaig escriure fa temps i no em vaig atrevir a publicar-ho aixi que... aqui teniu!!