DIÀRI D'UNA... JO? #Wattys2015

CAPITOL 12

Avui vinc a parlar d'una cosa que em molesta molt, però que molt, resulta que hi ha models de talla gran a mi em sembla perfecte.

Després vas rebent comentaris en plan,"esta com una foca" "hauria de estar prohibit ser així" "aquest pas fins i tot les rates seran models"...

Davant daixò l'únic que puc fer és reflexionar, hi ha persones com jo que som de constitució prima des de que vam néixer, però per gens cadascú és com és i no tothom tindrà unes cames de dos metres, ulls verds i cabell daurat. Perquè els seus avis i pares tenien els ulls marrons i els ulls negres.

El mateix passa amb la massa corporal (això m'ha quedat molt professional), la gent normal per constitució no té perquè ser escaletic com una model, la gent normal acostuma a tenir caderas, cames més o menys primes i cos més o menys corpulent.

Al que em refereixo amb això és que indepentdentment de la grasa corporal que tingui cada persona aquell esser té sentiments i és tan humà com tu així que per molt que li vagis dient gorda l'únic que faràs és que aquella persona és senti malament amb el seu cos que deixi de menjar sigui infeliç tota la seva vida. Perquè en lloc de aconseguir això no et fas amic de tal persona, l'ajudes a compendre que tothom és com és i que ser més o menys corpolent no afectarà mai les seves capacitats de ser una persona super guai, carinyosa i molt bona amiga.

Moltes persones per molt que intentin aprimar-se, un no pot lluitar contra els seus gens. Així que trac-tels com a humans que és el que són i donals-hi suport