DIÀRI D'UNA... JO? #Wattys2015

CAPITOL 2

Avui ha sigut un dia relativament molt estrany, aparentment és un dia d'institut avorrit i pesat com sempre, però a l'hora del menjador m'ha vingut la Laura, una de les noies més populars de l'escola, i m'ha dit que per la tarda mires el Direct del Instagram, evidentment m'he quedat flipant en coloraines i arcs de Sant Martí... El meu primer pensament ha sigut que volia alguna cosa de mi, per què sinó per quin motiu voldria aquesta nena parlar amb una pringada com jo? La veritat es que s'ha m'ha fet molt i molt estrany. Putser vol que li fagui classes de repàs... O que em fagui amiga d'alguna de les noies, amb les que abans eren millors amigues i ara s'odien, només per espiarla... No li comento res al Bruno, el meu novio, i la Sara, la meva millor amiga de l'Institut. ?Jo ja la vaig trobar, ella si que és la meva millor amiga, la Iona és el meu univers d'intre d'un petit món, la coneixo des de la guarderia i sempre anavem agafadetes de la mà. Ara ens han separat d'institut i ho estic passant molt malament sense ella. Al que anava... Que m'enrrollo com les persianes i després no se ni per on començar... Coses que passen!
Doncs això que la Laura volia parlar amb mi, principalment la Laura no em cau bé, és molt moguda i com molt tonteta... D'aquelles noies que porten la tonteries a sobre i és difícil de treure-li... Però m'he adonat que una vegada la coneixes és divertit endur-te per la seva tonteries i fer una mica el boig... Tan per tan... Mai més tornarem a ser joves! La vida ens ha regalat uns preciosos anys per divertir-nos... Aprofitar-los!
Així que avui. He deixat al Bruno solet per donar-li una oportunitat a la Laura, pensàrem... Quina espècie de noia deixa el seu novio solet per anar amb les popus? Doncs... Serà que jo?
Al final el dia ha sigut entretingut i molt divertit... Demà tinc concert amb la coral i he de fer un solo! Tinc pànic... Desitgeu me sort, la necessitare!