Always dreaming

Gener

Només volia marxar, fugir de tot el que sempre havia vist. Cada dia la mateixa rutina, les mateixes persones, passant monòtones com una pel·lícula repetida de manera constant. La ciutat li semblava apagada, sense vida, cosa irònica perquè sempre estava en moviment. Volia un canvi.
Un radical.
En Dylan va decidir començar de nou en un lloc on ningú sàpigues qui era ni on anava. Durant la seva vida havia viscut la mateixa vida amb la mateixa rutina. Però aquell dia va decidir empaquetar una motxilla amb les coses imprescindibles per sobreviure i fugir. Deixant enrere els records i el passat, decidit a començar de nou. Va agafar el seu cotxe però quan va engegar la maquinaria, es va veure el reflex en el retrovisor. Uns ulls blaus desproveïts de llum li van tornar la mirada, la mirada d'una persona trencada per dins. No estava orgullós, tenia por d'afrontar el seu passat i d'adonar-se que havia perdut la seva vida esperant moments que mai van arribar. O retrobar-se instants que només volia oblidar. Amb fúria és va treure les llàgrimes dels ulls i va treure un paper i un llapis.
Una carta per l'única persona que és mereixia una disculpa. Ell mateix, una carta de perdó personal, per poder continuar endavant sense mirar enrere. Quan la va acabar, va agafar un encenedor i la va cremar.
Aleshores va entrar al cotxe i va arrencar. Cap a una nova vida, un nou capítol de la seva història.