Always dreaming

Abril

El vent li picava a la cara quan augmentava la velocitat a la que anava la bici. A la Maya li encantaven aquells moments de llibertat. Eren moments en els que tot deixava d'importar. Repassava mentalment els seus problemes però al igual que amb la bici anava a gran velocitat, els seus pensaments eren fugaços, instants que semblaven una pel·lícula a càmera ràpida. Aquell dia havia decidit dedicar-se'l a ella. Un dia de desconnexió. S'havia emportat amb una llibreta, utensilis d'escriure i la seva Bíblia. També amb un llibre i el seu mòbil per escoltar música. Un dia emboirat se li presentava però sabia que al cap de poca estona desapareixeria. Va decidir anar a un petit llac que no molta gent coneixia. Era el seu refugi quan tot és complicava. Poc temps després va arribar al seu destí ja amb un tímid sol sortint entre les muntanyes. Va deixar la bicicleta recolzada a un arbre i es va asseure mirant el llac. En primer lloc va decidir orar. Era una acció molt simple que li aportava molta calma. Demanar ajuda en els moments difícils sabent que Déu la protegia li donava una tranquil·litat impressionant. Era algú amb qui sempre podia comptar, explicar-li els bons moments i els dolents sabent que no era jutjada i sempre seria perdonada. Encara que tingués dubtes sobre la societat, família, amistats o li semblés que ja no podia més amb res sabia que podia trobar la pau.
No tot era fàcil.
Fins i tot era més difícil.
Però la recompensa de resistir era inigualable.
Pau interior era el que moltes persones buscaven. Ella l'havia trobat d'aquella manera.