Always dreaming

Febrer

L'amor d'hivern és perillós, suau com la neu però pot acabar en una tragèdia com una tempesta. És planta una llavor d'amor però podrà aquesta néixer a principis de febrer? Un amor perfecte és el que tothom vol, una utopia. Però la realitat sempre tornarà i si no és suficient fort l'ametller no florirà. La Dalia i l'Adrià eren una parella simple on tot semblava perfecte. S'havien conegut al parc natural a les arrels d'un magnífic ametller. Allí van passar els primers grans moments junts. Havien vist florir junts aquell arbre dues vegades i quan les primeres flors de la tercera vegada van néixer, just en el mateix lloc on s'havien conegut, el noi havia decidit fer un salt a la seva relació amb la Dalia. Un dia clar, li va demanar matrimoni a la noia. Però, ella no volia casar-se encara. Estimava l'Adrià però no havien parlat abans, no li podia presentar una idea tan gran sense haver parlat mai una decisió així. No volia limitar el seu futur i no estava disposada a lligar-se a una persona encara que signifiques renunciar a un dels amors més grans de la seva vida. La noia s'hi va negar i el cor dels dos és van trencar. Amb llàgrimes als ulls, l'Adrià li va donar una de les flors d'ametller.
- No oblidaré mai que tot és efímer igual que aquesta flor. Que una persona tant important pot passar a ser una coneguda. I després a una desconeguda. Però la diferència es que ara tindrem els records.
Un amor és complicat. Com una escultura de gel: preciosa i fràgil.