Always dreaming

Desembre

Els flocs de neu començaven a caure-li pel rostre quan es va aturar davant de la porta de la seva llar. Desde l'entrada podia escoltar el so de les rialles, els crits d'alegria dels infants i les històries de cada any.

Semblava que havien passat segles desde la darrera vegada que havia entrat per aquella porta però només havia sigut un any. En principi no anava a poder arribar a temps pel sopar de Nadal, havia dit als seus pares uns dies abans, els estudis i la feina no li ho permetien.

Tanmateix al darrer instant va decidir agafar un vol de tornada a casa. Amb una única maleta com a equipatge es va enfilar a l'avió sense avisar a ningú. Quina alegria de poder retrobar-se amb la família!

Però ara que estava al davant de casa seva no es veia capaç d'entrar. S'havia perdut tants moments... El cor se li encongia davant de la incertesa. Va alçar la mirada admirant com començava a nevar i es va recordar que només comptava aquell instant.

Amb la seva clau va obrir la porta sigilosament i l'olor de la sopa de galets li va arribar. Ja era Nadal. Just en aquell moment van passar corrent els seus cosins petits que jugaven a fet i amagar. No l'havien vist. Es sentia com si fós invisible, una peça prescindible. Però, un d'ells si s'havia adonat de la seva presència.

Aurora! Quina il·lusió que has vingut al final! - la va abraçar amb força després del llarg any que havia passat-

Alertats pel soroll que s'havia ocasionat la resta de la família es va acostar a l'entrada. Les mirades d'alegria i de sorpresa li van donar la benvinguda a la seva llar. Era com que el temps no havia passat però alhora tot havia canviat. Però l'essència, l'amor pels altres és mantenia intacte any rere any.