Always dreaming

Març

Una acampada ho pot arreglar tot. L'amistat. L'amor. La família. Uns dies de desconnexió amb el món real. L'Adele i els seus amics havien decidit llogar una cabanya de fusta al bosc. El fred havia tornat de cop sense avis previ però un sol tímid sorgia entre les muntanyes nevades. El grup era complicat. L'amistat és difícil. El conjunt de persones trencades que pensen que és poden arreglar mútuament. Gaudir uns dies oblidant-ho tot. Centrant-se solament en el moment. Dos dies que ho anaven a canviar tot. El camí fins el lloc en una furgoneta llogada va estar carregat de música i crits d'alegria. La cabanya estava coberta de neu. Només arribar tots van col·laborar per guardar les coses i poc temps després van sortir a l'exterior. Estava preciós. Tots junts van anar a fer una volta pel bosc i només existien ells i el moment. L'Adele veia com els seus amics s'ajuntaven entre ells, alguns amb les seves respectives parelles, altres els que quasi eren alguna cosa o simplement del braç parlant de tot i de res. Observant aquella escena la noia va pensar que aquell grup havia estat a punt de trencar-se moltes vegades, fins i tot, masses pel seu gust. Però allí estaven, encara que alguns s'haguessin quedat enrere o amb alguns canvis d'amistat, seguien units. L'Adele va somriure.
Al cap d'una estona, van tornar i els que els hi agradava cuinar es van posar a preparar el dinar. Els demés s'encarregarien de recollir i mentrestant estaven a la sala estirats al sofà. Un cop asseguts a la taula, la noia els va mirar a tots. Com era possible que deu persones fossin tant diferents i estar units? Era un misteri que no estava segura si volia resoldre. Després de dinar van decidir jugar a uns jocs de taula. En Charlie va treure un vell Monopoli de l'armari.
- Això no pot acabar gaire bé - va dir la Daphne entre rialles - Som masses i hauríem de posar-nos en parelles o grups.
Com era d'esperar és van formar uns equips bastant previsibles: en Henry és va posar amb la Grace, la Inés amb la Hayley, l'Adele amb en Charlie, la Daphne amb en Jeremiah i en George amb en Timothy. Combinacions perillosament bones. La partida anava a ser molt llarga. Al cap d'una estona van deixar que en George i en Timothy guanyessin perquè sinó no acabarien mai. En aquell moment uns quants van preparar xocolata desfeta per tots i van sortir a fora a gaudir-ho. Els minuts anaven passant amb calma i s'anava fent fosc per moments. Quan s'havia fet de nit completament, van encendre la llar de foc i van posar una pel·lícula amb crispetes. La meitat del grup es va adormir però encara hi havien uns quants que no. L'Adele no podia dormir.
- Surto un moment a fora. - va dir als que estaven desperts que eren en Henry qui estava abraçat amb la Grace, en Charlie que tocava la guitarra al terra i en Jeremiah. La noia va sortir a la terrassa amb un pijama nadalenc i una jaqueta marró per sobre. Allí va sospirar alhora que contemplava les estrelles. Sense fer soroll una figura coneguda i robusta s'havia situat al seu costat.
- Estàs bé? T'he vist preocupada quan has sortit- li va preguntar en Charlie-. - Si, si tot està bé, millor que bé.

- M'alegro perquè fa molt de temps que espero un moment ideal per dir-te una cosa - va dir amb calma-. Adele m'agrades. M'agrades molt. Des de que ens vam conèixer m'havies semblat una persona fantàstica i no has trencat amb les meves expectatives, fins i tot les has superat si és possible. Ets preciosa per dins i per fora. Il·lumines a tothom amb la teva llum i bua, és una de les coses mes boniques que he vist mai. Ets la meva millora amiga des de fa anys i t'ho havia de dir. M'agrades molt. No cal que em diguis res ara, només pensa-ho perquè sé que se't fa molt difícil en situacions així i no et vull pressionar...Però voldries ser la meva novia? - el noi va dir tot aquell discurs mirant-li als ulls, aquells que sempre tenien una mirada alegre.
- Charlie, Charlie, tu també m'agrades moltíssim. I sí! - va dir la noia emocionada, amb el cor accelerat.
En aquell instant els dos es van besar. Va ser un petó suau, baix les estrelles, que marcava l'inici d'una nova etapa. Quan es van separar els dos van riure i es van abraçar entre llàgrimes. Havien sigut uns anys difícils que havien superat junts. Uns segons després van sortir tots els seus amics de la cabanya i entre crits de felicitacions els van alçar a les seves espatlles.
- Ja era hora no? - va exclamar en Jeremiah-.
Aleshores els van anar a llençar a la neu. L'Adele i en Charlie estaven agafats de la mà i van caure sobre la neu entre rialles. Un cop ja dins de la casa es van tapar amb una manta per no tenir fred i es van recolzar un sobre l'altre mirant com s'acabava d'extingir el foc.
- No em crec que siguem parella. - va dir la noia- A mi tot això em sembla un somni massa bonic per ser real.
- Doncs acostumat perquè no tenia pensat anar-me'n a cap lloc. Tu ets amb qui vull estar. - Jo també.
- Tens fred? - li va preguntar el noi. L'Adele va confessar que en tenia una mica i ell li va donar la seva dessuadora com feien des de feia anys-. Pensava que era impossible que et pogués quedar millor però cada vegada ho aconsegueixes més. - la noia va somriure i es va recolzar a l'espatlla d'ell-.
- Mira! Està nevant! - va exclamar en Charlie-.
- Tinc una idea. - va dir la noia-.
És va aixecar del sofà i va arrastrar al noi cap al porxo.
Allí, baix les estrelles van començar a ballar sota la neu un vals. Un ball senzill i natural. Un moment màgic sota la neu. Al cap d'una estona d'estar mirant-se els ulls és van besar.
- Una millor manera de començar la nostra relació? -va comentar en Charlie baixet-.