La Meva Aventura Pokèmon©

2. El laboratori del professor Serbal i el meu primer pokémon

Vaig anar caminant fins a la casa d'un amic dels meus pares, que ha tenia el seu staraptor preparat per portar-me al laboratori del professor Serbal. Aquest era un punt que els meus pares havien discutit molt. Com que el poblet petit on havia viscut jo estava molt lluny del laboratori del professor Serbal, i tenia que anar a peu. Però als meus pares no els hi agradava la idea de que jo viatgés sola sense pokémons. El meu pare deia que jo ja era gran i que podia viatjar sola sense pokémons tranquil·lament, però a la meva mare li preocupava així que van parlar amb el seu amic i li van demanar si em podia portar volant amb el seu staraptor al laboratori, i ell va accedir encantat. Quan vaig arribar a la casa ja hi havia dos staraptors al jardí, vaig suposar que un era per mi i l'altre era per l'amic dels pares, que es deia David. Vaig entrar al jardí i vaig veure que en David ja m'estava esperant allà per marxar. Al veurem em va dir:

- Que, ja estàs preparada ? Em va preguntar amb un gran somriure.

- Si. Vaig respondre jo mentre observava els staraptors.

- Aquell és per tu. Va dir en David assenyalant el de més a la dreta, i aquell és el meu va dir assenyalant el de més a la esquerra .

-Molt bé. Vaig respondre jo amb determinació.

- D'acord doncs, ja podem marxar. Va dir mentre s'acostava al seu staraptor i li pujava a sobre. Desprès em va indicar com tenia que pujar jo i un cop vam ser a dalt, els dos staraptors van alçar el vol.

Volar era increïble, m'encantava. Tenia tota l'estona una sensació estranya a la panxa, com la sensació que tenia sempre quan pujava a les atraccions, i m'encantava. En aquell moment vaig decidir que capturaria un starly, per així algun dia poder tenir un meravellós staraptor. Altre cop els meus pensaments van anar cap al starly que havia cuidat de petita, pensant a on estaria. El vol va durar uns 15 minuts i per fi desprès d'una bona estona vaig començar a veure el laboratori del professor des de lluny, i també vaig veure un preciós llac molt a prop. Els staraptors ens van deixar davant de la porta del laboratori i en David es va despedir, em va desitjar sort i va marxar. Jo estava molt nerviosa, per fi sabria quin pokémon havien triat els meus pares per a mi, i podria començar el meu viatge pokémon, per fi. I així, amb totes aquestes emocions, vaig obrir la porta i vaig entrar.

Per dins el laboratori era bastant gran, de color gris clar tot i que no m'hi vaig fixar gaire. La meva mirada es va centrar en el caos que hi havia allà dintre. Papers per terra, cadires i taules tombades, i tot de gent amb bates corrent com bojos per qui i per allà. Vaig intentar esbrinar quin era el centre de tot aquest caos quan vaig veure dues coses alhora. Tres nois amb uns vestits molt estranys, el cabell tenyit de lila, i uns vestits negres amb una lletra al mig, però no em vaig fixar en quina era perquè vaig veure que s'estava produint un combat pokémon. Un home amb una bata blanca i els cabells i la barba blancs estava dirigint un Chimchar i un Piplup per defensar-se de un Gastly i un altre Chimchar. Els dos equips estaven molt empatats i cap aconseguia vèncer l'altre. I llavors la meva vista va anar cap a un ou pokémon que hi havia en una taula, miraculosament no li havia passat res i estava sobre una taula. Llavors la meva mirada es va trobar amb la del professor i em va cridar:

- Corre. Ho va dir amb tanta autoritat que no em vaig adonar que havia començat a córrer cap a l'ou pokémon fins que el vaig tenir a les mans. Llavors un dels tres nois que hi havia, que portava un pentinat molt curt i acabat amb punta al centre del cap va dir:

- Atureu-la, no deixeu que marxi. I casi a l'instant un dels altres dos va dir:

- Chimchar, ascuas cap a ella. El Chimchar va obeir i va fer el moviment, al mateix temps que jo agafava l'ou i me'l posava davant de la panxa, per protegir-lo ni que fos almenys amb el meu cos, vaig notar l'escalfor a l'instant i vaig deixar anar un crit de dolor, cremava, la espatlla on m'havia tocat l'ascuas cremava molt. Desprès vaig sentir una veu que deia: