La Meva Aventura Pokèmon©

3.Ruta 202, una trobada molt especial

Nota: Aquest capitol m'agradaria dedicar-lo a totes aquelles persones que algun cop a la seva vida s'han sentit soles o tristes per la perdua d'una amistat, perquè jo també coneixo el dolor que provoca, però crec que tots al final hauriem de poder coneixer l'alegria al retrobar-la.

Al final em vaig quedar tres dies més al centre pokémon de poble Arena, el poble on hi havia el laboratori del professor Serbal. Li volia donar una mica de temps a l'Eevee perquè creixes i assegurar-me que estigués bé. Cada dia li donava llet amb el biberó almenys dos vegades. El primer dia el va passar casi tot dormint, i cada cop que s'adormia jo em quedava al seu costat, a vegades l'observava i a vegades llegia revistes de coordinadors famosos, i sinó pensava diferents combinacions i estratègies per el meu primer concurs al poble Aromaflor. La meva Eevee només sabia els moviments placaje, látigo i cosquillas, i amb només això no podia fer gaire cosa en la primera part del concurs. Al final vaig decidir que capturaria un altre pokémon abans del concurs, i que aquest segurament seria el que faria servir per la primera ronda, i per els combats faria servir l'Eevee. El segon i tercer dia l'Eevee ja estava més estona desperta i passàvem més temps juntes. Al final pel tercer dia la vaig portar al camp de batalla que hi havia darrere del centre pokémon i li vaig fer practicar alguns moviments, fent com si de veritat estigués combatent. Em pensava que tindria por, però ella lluitava amb coratge (tot el coratge que es pot tenir quan lluites amb un ser imaginari) i feia cas del que li deia. Poc a poc vaig notar que ens anàvem entenent. A la nit del tercer dia, després de passar tota la tarda entrenant vaig decidir que ja podia marxar cap al poble Aromaflor. En part perquè el concurs s'acostava i no volia perdre gaire temps i en part perquè vaig veure que l'Eevee estava preparada per fer el viatge. Així que a la nit vaig preparar la motxilla i pel matí, després d'esmorzar i donar-li menjar pokémon a l'Eevee, ja que al intentar donar-li el biberó s'havia negat rotundament, i vaig marxar cap a la ruta 202.

.........

Ruta 202, això era el que posava en el cartell davant del bosc.

- Doncs em sembla que és aquí, Eevee. Li vaig dir mentre li acariciava el cap.

- Eeveeee !! Va contestar ella, per donar-me ànims.

- Tens raó. Vaig contestar-li jo. – Som-hi.

Vam començar a caminar i al cap de poca estona ja estàvem emvoltades d'arbres i herba.

- Ostres !! Vaig exclamar jo.- És preciós !! Vaig continuar, mentre l'Eevee baixava de la meva espatlla i es posava a córrer per allà. Estàvem envoltats completament de arbres, on hi havia moltíssims pokémons salvatges. La llum del sol passava a través de les branques i li donava un aire més real i més bonic, sobretot amb les ombres que dibuixaven al terra les branques al ser il·luminades. Teniem starlys volant per sobre nostre, i al costat molts pokémons planta buscant menjar, i pokemons i més pokemons, tots convivint amb harmonia i creant tot el que era el bosc. Ens vam quedar un moment bocabadades observant tot aquell paisatge, fins que molts crits de cop van trencar el silenci que s'havia creat.

-Anem Eevee. Vaig cridar jo, i l'Eevee em va saltar a l'espatlla altre cop i vaig arrencar a corre cap als crits que es sentien, eren pokémons, n'estava segura.

Vam seguir corrent fins que vaig arribar a un prat d'herba molt bonic. Al mig hi havia un grup de geodudes atacant a un starly. Casi bé no podia veure ni com era perquè els cossos dels geodudes el tapaven, però vaig veure el reflex d'una cosa brillant entre mig de tot.

- Deixeu-lo en pau !!! Vaig cridar amb totes les meves forces. Els geodudes es van girar cap a mi i jo vaig poder entreveure el starly, estava molt mal ferit, però no li podia veure la cara. Els geodudes es van encarar cap a mi, esperant per lluitar. Al notar-ho l'Eevee va baixar de la meva espatlla i també es va preparar per lluitar. Al veure que jo també em disposava a lluitar el geodude més gran del grup va fer un pas endavant, per donar a entendre que lluitaria ell.