La Meva Aventura Pokèmon©

7.De veritat que era el teu primer concurs, noieta ?

Passaven els minuts i els segons, i jo seguia dreta a d'alt de l'escenari abraçant l'eevee, i si, també plorant. No vaig reaccionar fins que vaig senti una cosa calenta i humida sota els ulls, que tenia tancats. Quan els vaig obrir em vaig quedar mirant la meva eevee, que m'estava llepant les llàgrimes dels ulls, i això em va fer reaccionar. Em guanyat, em guanyat !! No parava de repetir això a dins del meu cap, mentre sentia un soroll estrany a les orelles. Em vaig quedar mirant fixament l'eevee als ulls, ella sentia exactament el mateix que jo en aquell moment, però a diferencia de mi ella també tenia determinació en aquella mirada, tenia seguretat. Vaig tragar saliva, impressionada, per desprès fer un somriure de tendresa i murmurar:

- Quan has crescut tant ? Mentre l'acariciava el cap. Com a resposta ella em va tornar a llepar, però aquest cop a la galta, i va saltar dels meus braços per quedar de quatre potes al terra. Llavors vaig tornar a pensar en el soroll de les meves orelles, que no s'havia callat en cap moment, fins que hi vaig caure, encara seguia a d'alt de l'escenari !! Em vaig girar cap el públic, atònita, i van tornar a explotar en crits i xiulets. Carai es que no se'n cansen mai ? Vaig pensar jo al pensar que tota aquesta estona havien estat aplaudint, i això em va fer somriure. Vaig mirar de reüll a l'eevee, i ella em va entendre. Al cap d'un segon les dos estàvem fent una reverencia al públic, el qual es va posar a aplaudir altre cop amb més ànims. Desprès d'allò tot va ser molt confús, la presentadora ens va fer tornar al vestidors un moment, mentre preparaven el pòdium i tot. Allà tothom va començar a felicitar-me, donant-me la mà o fent una carícia a l'eevee, fins que una veu que recordava molt bé va dir darrera meu:

- Carai noieta, no me'l esperava aquest resultat. Em vaig girar, només per trobar-me el noi amb qui havia lluitat a la final, ja vestit amb roba normal però igualment amb el serrell encara tenyit de blau, i amb un somriure de superioritat gravat a la cara. No m'hi vaig fixar gaire en el que portava, sinó més aviat en contestar-li el seu, "afalagador" comentari:

- Gràcies. Vaig fent el somriure més fals que podia fer.- La veritat és que jo tampoc. Qui ho podria dir que una noieta en el seu primer concurs podria guanyar-te a tu ? Vaig acabar, encara somrient. Tota la sala es va quedar en silenci, atònits, fins i tot ell. El vaig disfrutar aquell moment, però no va durar gaire. Tot i que aquell somriure de superioritat va desaparèixer de la seva cara un moment, ràpidament el va fer tornar:

- De veritat que era el teu primer concurs, noieta ? Tot i que ho va dir per burlar-sent vaig notar-hi una altre cosa a la veu, curiositat potser ? No sé però el fet que em seguís dient noieta començava a cansar-me. Vaig rebufar fluixet i li vaig contestar:

- Si, noiet tenyit i pesat, era el meu primer concurs. Vaig dir sense poder-me contenir, però al veure que no li afectava gens, vaig canviar d'estratègia. Vaig fer el meu millor somriure comprensiu, i li vaig deixar anar:

- Espero que no t'hagi ferit gaire la dignitat que una noieta en el seu primer concurs t'hagi guanyat, perquè em sabria molt de greu, ja saps, et costarà recuperar la dignitat no ? Vaig continuar sense deixar-lo respondre i amb un somriure maliciós als llavis.- Ah no espera, es veritat, no és pot recuperar el que mai s'ha tingut. Vaig acabar, posant encara cara de bona nena i mantenint el somriure maliciós als llavis. Es va tornar a fer silenci, fins que es va sentir una rialla. Tothom es va fixar en qui l'havia fet, era una nena, dic nena perquè era bastant petita de 9 o 8 anys. Ella es va posar les mans sobra la boca, però es notava que no li servia de res, continuaven sentin-se rialles. Fins que en comptes de ser una rialla, van ser dos, i van passar de dos a tres, i de cop estaven tots els coordinadors rient com bojos, jo no ho vaig poder evitar i també vaig fer un somriure divertit. L'eevee va saltar al terra, i amb una mirada la vaig entendre. Les dos ens vam encara als coordinadors i vam fer una reverencia, l'eevee abaixant el cap i aixecant una pota, i jo agafant-me les vores del vestit, com es feia antigament. I allò va ser la gota que va fer vessar el vas, els pocs que s'havien estat aguantant el riure, no ho van aconseguir i es van posar a riure com bojos, i els altres, bé, ja estaven rient abans però es que i no exagero quan dic que uns quants estaven rebolcant-se pel terra de riure. Només llavors va ser quan vaig tornar a fixar la mirada amb la del noi del cabell blau, però tot i que em pensava que el trobaria enfadat, ell també feia com jo i observava divertit l'escena que els dos havíem fet. Desprès va tornar-se a fixar en mi, però abans que pogués dir res, es va sentir la veu de la presentadora pels altaveus: