Dissabte, 4 de novembre
10:00: Porto tota la setmana estirada al llit sense anar a l'institut. No vull veure ni parlar amb ningú.
Després del que va passar a la festa vaig marxar corrents cap a casa, deixant a l'Em sola amb aquells tios. Vaig arribar a casa i estava feta pols i vaig anar directament al llit. A partir d'aquella nit vaig començar a tenir vòmits i m'he quedat a casa tota la setmana.
Les meves amigues estan preocupades per mi, però no he contestat a cap dels seus missatges. En realitat no els hi vull explicar el que va passar... Sé que elles en el fons ho suposen.
12:00: La pesada de la Natalie ve cada dos per tres per veure com em trobo. Es pensa que la necessito.
16:00: He dormit fins ara, que tranquil·la estic.
Sento el timbre i m'espero a que la Natalie vagi a obrir. Porta aquí des de les deu.
Llavors escolto passes que s'apropen a la meva habitació. Algú obra la porta a poc a poc i veig que sobresurt el cap de l'Em.
-Sabia que estaves bé! -em diu ella mentre es tira damunt meu com si fes anys que no ens veia. -Ja sé per què fa dies que no vens... -diu acomodant-se al meu costat damunt del llit.
-A sí? Per que? -li dic esperant la seva resposta. Em fa por quan l'Em es posa tan seriosa.
-Perquè en Robbie i la Carly... Doncs bé, tenen alguna cosa -em contesta ella delicadament mentre noto que em comença a acariciar la mà.
17:00: Acaben d'arribar la Susan i la Julie i entre totes m'estan intentant animar. Crec que els hi costarà bastant aconseguir-ho.
-Duraran dos dies, ja saps que ella és molt puta -m'anima la Julie mentre es fa la cua de cavall.
-És imbècil, no sé com pot anar amb ella amb la merda reputació que té -m'etziba l'Em.
-Són nois, no saben escollir -diu la Susan quan entra per la porta-. És com quan llegeixes un llibre. saps que el llibre és millor, però costa més que la pel·lícula.
La resta de la tarda la vam passar mirant pel·lícules de comèdia i parlant de les tonteries més tontes que us podeu imaginar.
20:30: Les noies acaben de marxar i tinc la intenció d'anar a l'institut dilluns, però al parlar amb elles m'he adonat que haig d'anar d'una manera... Bé, diferent. Faré veure a en Robbie que s'ha equivocat escollint a la Carly.
21:00: La Natalie acaba d'entrar a la meva habitació com si fos casa seva, però ja em va bé tenir-la aquí, és la meva via per poder anar demà de compres amb les noies.
-Natalie.
-Digues, Nicky.
-Tu m'ajudaries a renovar el meu vestuari?
Acaba de fer un somriure que segur que al meu pare li encantaria veure, a mi no m'ha agradat, però és l'única opció que tinc.
-Demà he quedat amb les meves amigues per anar de compres, ens voldries acompanyar?
-Serà un plaer, preciosa -em contesta mentre em fa un petó d'aquells que sempre li fa a en Mike al front.
Agafo el mòbil i escric al grup que tinc amb les noies:
Natalie convençuda, ens veiem demà!
Però quan estic a punt de tornar a bloquejar el mòbil, veig un missatge que encara no he llegit:
Estàs bé? Fa dies que no et veig... Espero que et recuperis, Nicky.
Ara mateix estic de pasta de moniato. Pensava que després de tenir nòvia, en Robbie ja no voldria saber res de mi... Merda!
