Dubtant del Karma - EN PAUSA

Capítol 2: Accidents... familiars?

El meu germà el juganer,

m'he fet una trastada sense voler,

entre venes ara estic,

la que li espera després d'aquest embolic.

Ja eren les dues i els meus pares em cridaven des de la cuina dient-me que ja era la hora de dinar. M'havia passat el temps tant ràpid, pensant en com els hi donaria la noticia als meus companys.

Quan la meva mare em va veure entrar per la cuina es va sorprendre de veurem alegre.

-Ja estàs millor?- em va preguntar ella.

-Bueno, avui he quedat amb tots els de la classe -li vaig respondre- els ho dir-he tot.

- Em sembla perfecte carinyo- i em va fer un peto a la galta.

- Pots avisar als teus germans? -va dir el Josh, el meu pare.

- Es clar, ara vaig- i vaig enfilar les escales cap a les habitacions a buscar en Marcus i la Camila.

El meu germà tenia deu anys, i també s'havia de canviar d'escola, però ell no estava tant trist, ell encara no havia conegut els seus futurs amics de tota la vida; com deia la Cam, els bons amics es coneixen a la secundaria. En Marcus era un petit trapella i sempre aconseguia que la culpa de tot el que feia recaigués sobre mi. Ell va ser el estúpid que casi tira el nostre conill pel terrat, per veure si volava quan tenia set anys. Jajaja, ara tota la família ens posem a riure quan parlem d'aquell moment; però la cara que se'ns va quedar a tots quan el petit Marcus tenia el conillet a les mans i l'estava a punt de deixar anar... buf, les anomenades anècdotes familiars. Resumint, un nen pesat i juganer, en canvi és un noi molt carinyos sempre que em veu trista ve a la meva habitació a consolar-me, no hi ha manera de treure-se'l de sobre; en el fons té un gran cor.

- Veniu a dinar?!- crido des del passadís.

- Sí- responen els dos a la vegada.

- Entre tots sou uns pesats- afegeix la meva germana.

Ah! Es veritat, m'havia deixat a la guapa de la meva germana (ironia). Bueno doncs la Cam va una mica a la seva bola. Quan estava a l'edat del "pavo" es va distanciar una mica de la família, gràcies a les magnífiques discussions, però poc a poc l'estem recuperant. Ara ja te divuit anys i de tant en tant la convenço perquè em porti de compres, llàstima que només sigui de tant en tant.

La meva germana sempre m'ha donat bons consells ens alguns temes de la vida, sempre se què estarà allà quan ningú hi sigui. Per molt que s'hagués distanciat de la família sempre estava al meu costat, la Cam pot arribar a ser irritant però normalment es molt simpàtica i li agrada molt cuidar de la gent que estima. Tinc tants grans moments amb ella. Quan la molestava tocant la harmònica mentre estudiava, quan anàvem a la muntanya i ens tiràvem voles de neu, quan ens banyàvem juntes a la piscina, etc. records preciosos.

Quan aquests dos es van dignar a sortir de l'habitació, potser mitja hora més tard, vam anar a dinar. Després de més de quaranta-cinc minuts desconnectant de la conversa a taula, sempre temes polítics o creant disputes familiars, vaig decidir anar a la meva habitació a aprofitar una mica aquesta estona abans de la gran quedada.

Pobre de mi, que mentre pujava l'escala, vaig entrabancar-me amb un dels cotxes de Playmobil del meu germà, i vaig caure rodolant escales avall.