Dubtant del Karma - EN PAUSA

Capítol 1: Demanant socors

He perdut la seguretat,

i alguns dels meus amics de veritat.

Me quedat sola,

en una escola nova.

La crisi ens va tocar

i per això jo tenia que marxar...

Tot va començar quan em vaig canviar d'institut perquè els meus pares no podien pagar l'escola concertada. Desitjava que el primer dia d'escola no arribes mai, un dels meus pitjors malsons era perdre els companys de classe de tota la vida, i estava a punt de fer-se realitat.

Aquest any començava 4 d'ESO i havia fet molt plans amb les meves amigues de tota la vida, fins i tot havia acceptat anar a Carpa amb elles (mira que jo no sóc de discoteques). Però tot s'havia acabat, un parell de dies més i oficialment seria d'una altre escola.

No havia disfrutat del estiu, casi no volia ni quedar amb els meus companys d'escola i haver de donar-los la notícia; estava tant trista que la meva mare havia decidit agafar els pocs diners que ens sobraven i anar se'n de compres amb mi, però vaig demostrar tant poc en escollir la roba que va decidir tornar a casa amb les mans buides.

Però una setmana abans de que comences l'escola mentre cantava tristament la cançó de "When I was you man" de Bruno Mars em vaig adonar de que estava perdent el temps. Eren els meus amics tenien dret a saber que jo me n'anava de l'escola, encara em quedaven set dies per disfrutar de la seva companyia; i per oblidar-me, ni que fos durant uns instants, que duran el curs casi no ens veuríem. Així que els vaig obrir per whatsapp:

Grup: 4 ESO A

MAXIMILIAN:

- Quins deures hi han de català? 11.00

JOANA:

- La literatura i el vocabulari. 11.03

JAZMIN:

Gent em de quedar. Us haig de dir una cosa. 11.39

Quan podeu? 11.40

MARTINA:

-Hay Jaz, no em preocupis. Què ha passat? 11.42

- Si es per tu, jo puc aquesta tarda. 11.44

JAZMIN:

Ja us ho explicaré quan quedem 11.44

Tots podeu avui a la tarda? 11.45

I després dels missatges de les vint-i-nou persones confirmant que podien quedar, canviant l'hora pels que no podien quedar a les quatre... i planificant-ho tot; vam quedar a les 16:30 al Parc del Bosc Blau. No tots podien quedar just a aquella hora, però anirien arribant a mesura que poguessin.

La resta del matí me'l vaig passar escrivint un parell de poemes, ha veure si em sortia la originalitat. Un el vaig escriure en castellà, espero que no us importi:

Porqué no ser libre

de esta humanidad

donde solo hay maldad.

Solo nos utilizan

en realidad no nos necesitan.

Podríamos morir

y ellos sin remordimientos dormir.

Somos peones de un tablero,

somos juguetes de un niño pequeño.

El amor y el cariño ya no existen,

pero la maldad y el odio aún resisten.

Los humanos somos un error,

solo somos capaces de provocar dolor.