RELATS

RELAT 1

Tot va començar quan menys m'ho esperava. Avui havia quedat amb el meu amor, el meu gran amor per estudiar :(. Per un lloc havíem de començar.Havíem quedat en que li enviaria un whattsapp amb l'adreça i l'hora.

Esperava que avui fos el millor dia de la meva vida, però no sabia que m'esperava. Sortia de l'institut amb un somriure d'orella a orella. Anava tranquil·lament cap a casa quan, passant pel costat d'una plaça el vaig veure ell, ell amb una noia, ell amb una noia liant-se. El cor se'm va trencar a miques i em va caure una llàgrima lentament per la cara. Sense adonar-me'n vaig començar a apropar-me a ells. Vaig fer soroll quan se'm van caure les claus i es van separar i girar els dos a la vegada. Vaig quedar-me dos segons quieta que se'm van fer eterns i vaig sortir corrents cap a casa meva plorant com una desesperada.

Quan vaig entrar per la porta vaig tirar la bossa i la jaqueta al terra, me'n vaig anar a l'habitació, vaig agafar els cascos i el mòbil. En aquell precís instant em vaig posar a escoltar "Give your heart a break" de Demi Lovato amb el volum al màxim per no haver de pensar en res més.  Per sort no hi havia ningú a casa meva; els meus pares treballaven i els meus germans encara anava a l'escola.

Després de mitja hora d'escoltar música a tot volum i de quedar-me mig sorda, les llàgrimes ja no queien mes per les meves galtes; llavors vaig decidir anar a dinar. No volia menjar ni fer res, però ho havia de fer; havia de menjar alguna cosa ja que feia mes de quatre hores que no menjava.

Quan vaig acabar de dinar vaig recollir la taula i vaig posar els plats al renta-vaixelles. Vaig anar cap al menjador, vaig estirar-me al sofà i em vaig posar a pensar. Després de que profunds i llargs pensaments inundessin la meva ment, vaig decidir que faria com si res hagués passat.

Dit i fet, ja que quan vaig decidir-ho li vaig enviar un missatge:
"Visc al carrer Roser Vermell numero 121. Vine a casa meva a les 5.
Ens veiem🙌🏼"

I de seguida vaig rebre el seu missatge, que deia:
"Okis😄"

Al llegir-lo vaig somriure sense poder-ho evitar. Llavors em vaig preguntar COM ES QUE ES TAN CARINYÓS AMB MI SI TE NÒVIA?

I de cop i volta em va tornar a caure una llàgrima per la galta. Vaig mirar el rellotge que marcaven les 16:40 i vaig anar corrents a canviar-me, a arreglar-me per estar guapa, estar guapa per ell.