Ja n'estic farta. Tots els problemes que he tingut han estat per tu i ja no ho aguanto més. Per fi he assumit que el nostre amor és un amor impossible, un amor imaginari que mai serà real. M'ha costat molt assumir-ho; però finalment ho he acceptat perquè així és la realitat.
He estat penjada de tu un any; un any meravellós, fantàstic i ple d'emocions; i potser el millor de la meva vida. Segur que el potser desapareixeria si l'agués pogut pasar al teu costat compartint sentiments i emocions cada dia.
Jo, abans, sempre volia que arribés el dissabte només per veure't, nomes per estar amb tu, al teu costat; i per veure com les nostres mirades es creuaven, mentre tu evitaves la meva però jo la mantenia. Ara que ja no ens veiem els dissabtes ja no trobo sentit anar-hi; tu eres l'únic que m'entenia i em mantenia amb tota aquella gent. Erem dos bitxos raros al mig de la gent, o t'ho pots mirar al revés; erem dos persones envoltats d'extranys.
El meu amor cap a tu només desapareixerà si ens distanciem, i deixem de pensar l'un en l'altre. Tu segur que ja ho has fet; segur que ja m'has oblidat; segur que has deixat de pensar en mi com en un futur. Això és una raó més per oblidar-te, per deixar de preocupar-me per tu; i per arribar a ser només coneguts.
A partir d'ara, quan ens creuem pel carrer no ens saludarem, no ens parlarem i encara menys ens mirarem. Per mi serà més difícil que per tu, però l'intent serà més fort que la veritat.
***************************************
Holaa,
gràcies per seguir llegint la meva història i espero que us agradi.
Aquest és una mica més curt però espero les vostres opinions als comentaris.
Carleta5
YOU ARE READING
RELATS
Short StoryRELATS serà un recull de curtes o petites histories de diferents temes, principalment amor.
