Ja n'estava farta, perquè li havia de passar això a ella?
No podia mes necessitava dormir o
relaxar-se mentre mirava l'horitzó, l'únic amic en els mals i bons moments, que l'acompanyava sempre i que no l'abandonava mai per res. Que no la jutjava per les seves opcions encara que no li agradessin i que sempre la seguiria anés on anés.
La posta de sol il•luminava la seva habitació, tots els racons d'ella i totes les faccions de la seva preciosa cara, que no necessitava ser maquillada i que les llàgrimes havia empitjorat.
Estava trista i necessitava plorar i alliberar la tristesa que portava a sobre. L'únic que li passava eren coses dolentes i no en sabia el perquè.
La seva àvia havia mort, la seva companya i l'únic que li importava en aquest món. Ara s'havia quedat sola, sense ningú a qui estimar i sense ningú que l'estimi. No tenia persones importants al seu voltant, tot era gent que la volia per interessos. Llavors li va venir en ment que mes valia estar sola que amb gent que no els hi
importés.
I pensant en tot això, que no li servia per res més que per posar-se trista, va caure en un gran somni profund.
YOU ARE READING
RELATS
Short StoryRELATS serà un recull de curtes o petites histories de diferents temes, principalment amor.
