RELATS

RELAT 3

Va arribar el dia de la sortida perfi. Ella estava feliç, pensava que ara podria seure amb ell, al seu costat. Pensava que l'autobus estaria tant ple que haurien de seure junts.
Pero no va ser aixi.

L'autobus estava mig buit i va haver de seure sola, sense ningu amb qui parlar, sense ningú a qui escoltar o amb qui riure. Ell seia un parell de seients mes enllà. Els dos estaven sols, envoltats de ningu.

Tot era molt avorrit. Ella va agafar els  auriculars per escoltar música i desconectar una mica. Pero no li va servir per aixo, sino que es va posar a pensar en ell. Va arrepenjar el cap al vidre, va posar-se a mirar el paisatge, va posar-se a escoltar la música mentre escoltava les veus dels seus companys de fons i es va posar a pensar en ell, nomes en ell i tot el que l'envoltava. Va tancar els ulls i va intentar centrar-se en la música, pero la seva ment tenia altres plans en aquell moment.

Mentrestant; ell pensava en ella, tenia els auriculars posats pero no lo feia cas a la música. Nomes podia fixar-se en ella, la nineta dels seus ulls i en els seus preciosos cabells negres. No podia pensar en res mes ni fixar-se en ningú n'es; n'estava bojament enamorat. Ella el tornava boig sense adonar-se'n.

Quan perfi ell havia agafat el suficient valor per dir-li alguna cosa, van arribar, l'autobus va parrar i van baixar tots. Ell es va quedar amb la paraula a la boca.

Avui, dos anys despres, segueixen pensant l'un en l'altre sense tenir el suficient valor per confesar-se l'amor que tenen, tement del que dira l'altre o la gent que els envolta.