RELATS

RELAT 5

Jo seia a la seva habitació esperant que em digués alguna cosa. Ja portàvem uns quants minuts així. Ella, la Maria, va somriure en veure'm allà i se li van posar les galtes vermelles com un tomàquet i va seguir mirant-me. Veia la dolçor, l'amor, la felicitat i una explosió de sentiments cap a mi en la seva mirada. Se la veia feliç, ella sempre estava així. Estava contenta amb tothom, encara que no li agradés aquella persona, sempre dedicava somriures.

Ja portàvem dos anys juntes i coneixia tots els secrets sobre ella; què sentia quan em mirava, quina cara feia quan pensava, entre moltes altres coses.

Després de poca estona va cridar-la la seva mare i ella em va dir que ara tornava. Jo em vaig quedar quieta sense fer cap soroll. Vaig estar pensant en tots els moments que havíem passat juntes, nosaltres dues soles.

Recordo el dia que li van regalar les seves primeres tisores. Ella, innocentment, va agafar-les i va posar-se a tallar-se les puntes ja que volia ser perruquera. Quan va acabar, m'ho va fer a mi. Les dues ens veiem precioses pels nous tallats de cabells que portàvem. Més tard, va anar al lavabo i va agafar-li un pintallavis vermell a la seva mare. Llavors, les dues ens vam pintar els llavis.  Estàvem molt contentes perquè ens havíem fet un canvi de "look". Nosaltres ens vèiem precioses.

Un dels primers dies recordo que vam anar al parc. Vam estar hores jugant a la sorra amb pales i rasclets. Vam estar allà fins que es va fer fosc. Recordo que, tant ella com jo, vam quedar plenes de sorra fins al coll. Va ser una gran tarda, tot i que a l'arribar a casa, totes dues vam anar de pet a la dutxa.

Una de les millors sortides que recordo, amb la Maria, va ser quan vam anar a un parc d'atraccions, del qual ara no recordo el nom. Cada atracció que podíem pujar les dues juntes, una al costat de l'altra, hi pujàvem. La majoria d'atraccions eren per a grans, però nosaltres vam pujar a les que vam poder. La que més em va agradar va ser una que portava uns gronxadors penjant i girava. Això feia que nosaltres ens elevéssim cap al cel. Va ser meravellós, va ser una de les millors experiències de la meva vida.

Al cap d'una estona, que a mi em va semblar una eternitat, ja que estava submergida en els meus pensaments, va tornar. Va venir corrents cap a mi. Em va agafar en braços i em va abraçar. Si no fos perquè no tenia pulmons, m'hagués ofegat allà mateix. Jo, simplement, era una nina; una nina amb la qual compartia alegries i tristeses, una nina que em semblava que era la seva millor amiga, una nina que li feia costat en els bons i mals moments.

Jo no ho vaig triar; simplement em va tocar. Tenir una gran amiga, que m'estimava per sobre de tot. Segur que això canviaria quan la Maria es fes gran. Però ara, que només tenia cinc anys, m'ho passava d'allò més bé. Quins moments més meravellosos!