Corro hàbilment cap a la cabana i enfilo amb destresa l'arbre que l'acull.
-Clau, d'on vens, tant esverada?
-D'on vols que vingui?! Del "lianer", dona! -així és com he batejat l'arbre de les lianes- Des d'allà he sentit un crit humà o animal, tu l'has sentit també?
-Doncs no. Apa, dona'm les lianes que li he de donar el toc final a la cabana. Tu mentrestant pots anar a cercar alguna cosa per sopar.
Fins que no sigui l'endemà, jo no baixo d'aquest arbre. Vés a saber quina classe d'ésser viu ha provocat el crit que he sentit.
-Eii, en aquell arbre d'allà hi ha fruits -parlo sola. M'he converit en Tarzan, em desplaço pels arbres amb molta agilitat. Llavors recol·lecto quatre fruites i me'n torno cap a "casa".
-Tatxan!! Mira que xula que ha quedat la nostra nova llar! -exclama orgullosa la Mire.
-Uauu! És... És... Preciosa!
I és veritat. La nostra caseta és petita però acollidora. A dins hi ha espai suficient per a totes dues (no hi cap ningú més, però) i està recoberta de fulles i branques per camuflar-se entre la vegetació.
YOU ARE READING
PERDUDES I
AdventureLa Clàudia i la Mireia són dues millors amigues que després de sobreviure a un naufragi, arriben a una illa, però el que no saben és que no està deserta. La supervivència en aquesta illa no és fàcil, i encara menys si et separes de la teva millor am...
