Les dues entrem a dins i mengem els fruits que he recollit fa un moment. Per fora són d'un color rogenc. Per dins són grocs i estan coberts de petites llavors.
-Mm estan boníssims!
-Ja ho pots ben dir!
El cel ha enfosquit i l'illa segueix igual de silenciosa que el dia que vam arribar, que no recordo quan va ser.
-Ohh!!! -crida la Mire -Ens hem oblidat els llits a la platja!
-És veritat! Però tranquil·la, de moment no els necessitem, aquí dormirem tapades amb fulles. Si vols els anem a buscar demà al matí.
-D'acord. Bona nit, vaig a dormir.
-Jo també. Bona nit! -El que no sabíem és que la nit no tindria res de bona...
Al cap d'unes hores, em desperto molt marejada i amb un mal de panxa terrible. La Mire no està al meu costat tapada amb fulles, així que trec el cap per comprovar si està a fora.
Sí, sí que està a fora. Repenjada a un tronc, la veig vomitant un líquid taronja. Ecs!!!
No puc aguantar més, jo també em poso a vomitar tot el menjar.
La Mire se m'acosta i em diu:
-Crec que no ens han sentat bé els fruits del sopar d'ahir.
-Ja ho crec que no. Jo no els torno a menjar més.
YOU ARE READING
PERDUDES I
AdventureLa Clàudia i la Mireia són dues millors amigues que després de sobreviure a un naufragi, arriben a una illa, però el que no saben és que no està deserta. La supervivència en aquesta illa no és fàcil, i encara menys si et separes de la teva millor am...
