Al final ens vam tornar a dormir fins ara, quan ens hem despertat.
-Què fas? Per què cada dia escrius en aquesta llibreta? -em pregunta la Mire.
-És un diari, estic relatant tot el que ens està passant.
-Bah, quina bajanada -opina la Mire. Per si no us n'heu adonat, ella odia escriure i llegir.
Aleshores baixem al terra de la selva i caminem cap a la platja, tot pensant en el passat.
-Com creus que estaran els nostres pares? -li pregunto.
-Uii! Segur que estan preocupadíssims, pobrets. Els trobo molt a faltar.
-I jo. Desitjo tant tornar-los a veure...
Un cop arribem a la platja, ens entren ganes de banyar-nos i ens capbussem despullades al mar.
-Clau... Els llits estaven allà...
-Ja. I?
-Doncs que ara ja no hi són.
-Què?! -efectivament, els llits han desaparegut, i jo estic cent per cent segura que es trobaven en aquest indret de la platja.
-Potser se'ls ha endut el mar, encara que les onades no arriben tant lluny. O potser se'ls ha endut algú... Però estàvem soles, oi?
-Això crec -i espero- Pesquem alguna cosa per esmorzar?
-Entesos. Vaig a fabricar un arpó.
YOU ARE READING
PERDUDES I
AdventureLa Clàudia i la Mireia són dues millors amigues que després de sobreviure a un naufragi, arriben a una illa, però el que no saben és que no està deserta. La supervivència en aquesta illa no és fàcil, i encara menys si et separes de la teva millor am...
