PERDUDES I

13-SALVACIÓ?

No pot ser. Els meus ulls no es creuen el que veuen. La Clau lligada en un llit amb els ulls plorosos i cridant com una boja. I aquells bàrbars rient-se d'ella. NINGÚ es riu de la Clau sense el meu permís! La Mireia donarà una lliçó a aquests babaus.

-Óloi stin pyrá! -crida el noi del pentinat estrany -Eínai mesiméri!

No entenc un borrall del que diu, però el poblat sencer forma una rotllana al voltant de la foguera i la Clau. Els homes llancen més troncs al foc. Com a conseqüència, aquest creix considerablement. Ara lligo caps, se la volen menjar!!!

-Colla de brètols, no us deixaré saborejar ni un trosset de la meva millor amiga! -exclamo baixant de l'arbre on em trobo.

Tothom es gira cap a mi, tant amb cares sorpreses com espantades.

-Mireia!!! T'estimo molt tia, em sap greu tot el que et vaig dir! -crida la Clau eufòrica.

-Ara no és hora de demanar perdó, cari. Hem de sortir d'aquí o se'ns menjaran! -dic apropant-me cap a ella.

El noi baixet m'agafa del canell amb molta força i deixo anar un esgarip de dolor, però li clavo un puny a la cara i para de fer pressió. Uns homes se m'acosten esverats i m'immovilitzen cames i braços. Aleshores la llibreta se'm cau dels sostens i un home l'agafa. El tio comença a parlar extremadament nerviós i tothom s'empenta per contemplar bé la llibreta farcida de lletres, paraules, frases i capítols.

Llavors aprofito l'ocasió per alliberar la Clau i comencem a córrer lluny, ben lluny d'aquí.

Nota de l'autora

Holaa!! Agraïria que comentéssiu el llibre. Què us ha semblat? Us ha agradat?

De moment estic escrivint la segona part, on descobrireu com van recuperar el diari i si van aconseguir sortir de l'illa o no.

Agraeixo la col·laboració de la Claudia i la de baix, que m'han inspirat a escriure el llibre.

💜💙💚💛❤